MadridLa Santa Aliança, expressió encunyada per Toni Soler, és una operació que va fent feina. Hi ha una part del centredreta català i espanyol que ha decidit amortir les reivindicacions nacionals per situar en un primer pla les relacions econòmiques entre Barcelona i Madrid. Les elits empresarials empenyen aquest "pacte de ferro". Ahir, el líder d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, va aprofitar un esmorzar informatiu al Col·legi de Registradors de Madrid per desgranar el full de ruta que, a poc a poc, ha de tornar a cosir les ferides obertes entre Catalunya i el poder encatifat de la capital espanyola.
"Que ningú es limiti a pensar que el problema de Catalunya és dels catalans, és un problema d'Espanya. I fins que no s'entengui que és cosa de tots, no hi haurà solució", va assegurar. Aquest és el punt de partida inequívoc del democratacristià. L'escoltaven atentament una trentena de persones, la majoria del gremi dels registradors -com Enrique Rajoy Brey, germà del líder del PP- però també personalitats d'altres àmbits, com el vicepresident del Tribunal Constitucional, Eugeni Gay, o el jurista Ramon Camp, vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta de CiU i exvicepresident del Parlament. Feta la diagnosi, Duran va obrir el receptari, deixant clar que "sí que seria possible" un encaix estable i amb una límits clars de Catalunya dins d'Espanya, si bé va admetre que "no s'han fet les coses bé". I, per tant, s'han d'encarrilar d'una altra manera.
Centralitat i moderació
Unió Democràtica té clar que ara ha arribat el moment de posar les bases per no distorsionar la feina de les empreses, sobretot pimes i autònoms, que són els que han de crear llocs de feina. És la consigna en públic i en privat. En aquest clima per fer baixar el suflé és on són, a parer de Duran, "la gran majoria" dels catalans. En la "centralitat". De fet, ahir va procurar treure importància a l'increment de l'independentisme a Catalunya, tot i que va admetre que ha crescut per agressions com la sentència de l'Estatut que va dictar el TC i una "certa sensació de discriminació en matèria econòmica". Ara bé, va dibuixar un escenari en què el gruix de la població "no està en els extrems". Ni en el sobiranisme ni en l'espanyolisme.
Potser tement alguna pregunta espinosa, el portaveu de CiU a Madrid va optar per avançar-se i reconèixer que hi ha moviments de fons. Per exemple, que les tesis que defensa ara el president Pujol "van més enllà" de les seves. No en va, la moderadora de l'acte -periodista d'Antena 3- va definir-lo com a "moderat i equilibrat", les qualitats que sobresurten al Madrid de la cridòria i la batussa política, reconegudes tant pel PP com pel PSOE. És l'eterna recerca de la tercera Espanya que ja reivindicava al llibre que va publicar l'any 2007.
En aquesta nova etapa que ha de servir per soldar les relacions Catalunya-Espanya, Duran va fer ahir un prec: "Que els temps que han de venir recuperin la calma i que tots ens tranquil·litzem una mica per recuperar un marc de convivència en què siguin respectats els drets de Catalunya". Un entorn que promouen lobis empresarials com Pont Aeri, que vol escurçar distàncies entre el nostre país i Madrid.
Autocrítica
A la vuitena planta d'un elegant edifici del madrileny carrer de Diego de León, al selecte barri de Salamanca, va aventurar que a partir d'ara tothom s'haurà d'arremangar. Caldran esforços i per començar de zero cal autocrítica: "De vegades no hem fet prou bé les coses, ni a Catalunya ni tampoc des de la política espanyola". Això sí, va passar de puntetes sobre la sentència de l'Estatut -aigua passada- i, tot i lamentar l'actitud d'alguns partits, va esquivar citar el PP. Ara és hora de "recompondre la situació". A ningú se li escapa que l'escenari electoral, a partir del març del 2012, pot desembocar en un Rajoy dèbil que necessiti Duran per governar. Per això la Santa Aliança ja ha entrat en joc.
