Duran qüestiona que Zapatero acabi bé la legislatura i li exigeix eleccions

Madrid.Moderat en les formes però contundent en el fons. Josep A. Duran i Lleida no va fer un balanç catastròfic però sí negatiu de la legislatura, que ahir vivia l'últim debat de política general, el de comiat de Zapatero. El portaveu de CiU va lamentar la poca volada i el caràcter contradictori de les reformes, el tracte a Catalunya i els incompliments del seu executiu. Sobretot després de la sentència del Constitucional que retallava l'Estatut, que ha fet que l'"encaix" de Catalunya a Espanya estigui pitjor que mai.

Duran va fer pivotar la seva intervenció en les mesures econòmiques per fer front a la crisi, una assignatura que el govern central no està, segons ell, afrontant amb garanties, encara que l'actitud del PP tampoc sigui positiva. Així, i malgrat que "el món sap avui que no es donen les condicions que atorguen estabilitat", va formular la petició d'un avançament electoral.

Ofertes de pacte

El balanç "clarament negatiu" no deixa a Zapatero cap altre camí que liquidar la legislatura. Per Duran, cada minut que passa, Espanya perd l'ocasió de seguir el camí d'Alemanya i deixar enrere la recessió, marcada per un atur "insostenible", la manca de finançament i un país que segueix vivint "per damunt de les seves possibilitats". El portaveu de CiU va obrir la mà per pactar el final de la legislatura, en la línia dels acords econòmics que en el seu dia la federació nacionalista va oferir a socialistes i populars. En cas que Zapatero descarti convocar eleccions ja li va demanar dues coses: que acabi amb les reformes "madures" i les convoqui després o que, si vol arribar a la tardor, faci fins aleshores tres grans acords. Hauria de fer, segons ell, un pacte d'ocupació, buscar liquiditat econòmica i estabilitat per a les administracions. Els acords haurien de tenir en compte, d'acord amb l'ADN de CiU, les pimes i els autònoms.

En el capítol de les administracions, Duran també es va referir a la situació de les comunitats i en aquest sentit va advocar perquè el Tresor espanyol, que té més facilitats i bones condicions als mercats internacionals a l'hora de col·locar el deute, gestioni el deute de les autonomies. Una petició que va sorprendre Zapatero, que la va entendre com una cessió d'autonomia "curiosa en un partit nacionalista".

El portaveu de CiU va recordar que el Govern d'Artur Mas està fent els deures i que encara els podria fer més si Madrid complís amb el fons de competitivitat. De fet, va fer vots perquè el PSC doni suport dijous a una moció en aquest sentit, cosa que demà no farà i optarà per un text propi subscrit pel PSOE i en què s'insten les parts a negociar. Segons Duran, Catalunya, malgrat que està escanyada pel dèficit fiscal, fa els deures mentre que la resta són poc disciplinades.

El rescat que no va ser

Duran va lamentar que el rescat de l'Estatut hagi quedat en no res i que promeses com el Consell de Justícia s'hagin fos. Zapatero va admetre que esperava un Duran més reivindicatiu però va rebutjar que el portaveu de CiU posés el PSOE al nivell del PP. "No és el mateix qui aprova un Estatut que qui hi recorre en contra", va argumentar. "I més quan defensar la diversitat territorial m'ha costat crítiques intenses", va etzibar-li. El cert és que Duran va ser molt més dur amb els populars pel seu tarannà envers Catalunya i la seva llengua.

Duran va retreure a Zapatero que no hagi fet grans obres i va defensar que les infraestructures inaugurades es van projectar amb el Pacte del Majestic. El cap de l'executiu central va recordar les inversions concretades pel PSOE.