Duran relega la transició nacional
El candidat de CiU al 20-N, Josep Antoni Duran i Lleida, creu que la "transició nacional" no es pot plantejar en la política espanyola. Duran insisteix en l'economia com a eix de la seva campanya.
BarcelonaLa prioritat de Josep A. Duran i Lleida, candidat de CiU a les eleccions espanyoles, és la reactivació econòmica. Ho ha dit per activa i per passiva en les seves aparicions públiques de precampanya. Això fa que, d'una manera o d'una altra, l'eix nacional quedi relegat a un segon terme. La presentació del programa electoral que Duran va dur a terme ahir confirma aquest esquema de campanya. Una frase del candidat va servir per resumir-ho: "La transició nacional no té plantejament [cabuda] en la política d'estat", va assegurar Duran. "Aquesta transició -anunciada per Artur Mas al seu discurs d'investidura- afecta més Catalunya endins", va considerar el candidat de CiU.
De les 12 prioritats que Duran va fixar de cara al 20-N -pacte fiscal, defensa de la llengua, infrastructures, creació d'ocupació, emprenedoria, autònoms, reducció administrativa, augment del mecenatge, polítiques d'habitatge, família, més Europa i més seguretat-, són les dues primeres les que tenen una orientació inequívoca en clau nacional. La resta van en la línia de "responsabilitat" de què fa gala el candidat de CiU en matèria de política estatal. Una "responsabilitat" que Duran fa servir per situar la federació com a hipotètica receptora d'un vot de càstig cap al PSOE de part d'aquells que no volen una majoria absoluta del PP.
La càrrega més econòmica que nacional que ha imprès Duran a la campanya de CiU -dirigida, en bona part, per quadres d'Unió- ha situat el pacte fiscal, proposta estrella dels nacionalistes en matèria d'autogovern, com "una eina al servei de la recuperació econòmica i de la reducció del dèficit de la Generalitat". Unes apreciacions que disten de la passada campanya de les eleccions catalanes, en què el pacte fiscal en la línia del concert econòmic era secundat com "la primera estació del dret a decidir".
Nova etapa a Madrid
Tanmateix, el to del programa electoral de CiU, especialment en la seva part final, titulada "Una nova etapa de la política a Madrid", sí que dibuixa un escenari de "xoc de trens" entre Catalunya i Espanya que el mateix Duran va augurar tan bon punt es va consumar al Congrés la reforma constitucional que limita el nivell de dèficit públic.
El full de ruta de la federació inclou conceptes com "emancipació nacional" -basada en la consecució del pacte fiscal, en la defensa de la llengua a les escoles catalanes i en la reivindicació de competències a exercir per part de la Generalitat- i "aposta pel dret a decidir". Tot i això, Duran va emmarcar aquest segon concepte en àmbits com la gestió de l'aeroport del Prat i dels ports de Barcelona i Tarragona.
Al vespre, en un acte a Esade, el candidat va alertar que l'actual estat del benestar és "insostenible" i va apostar per la col·laboració publicoprivada per donar-hi viabilitat. Duran va voler deixar clar que això no vol dir "privatitzar", sinó que empreses privades s'ocupin de la gestió de serveis públics. No va concretar més perquè, segons ell, si ho fa perdrà les eleccions i li "cauran bufetades de tot arreu".
