ELECCIONS ESPANYOLES
Crònica 30/10/2011

Duran, a la recerca de traduir valoració en vots Unió celebra els vuitanta anys

Oriol March
4 min
Duran va presidir ahir a Barcelona el sopar dels vuitanta anys d'Unió. Va reivindicar els valors cristians que la van inspirar i va fer una crida a un "diàleg nacional" per ampliar el catalanisme i evitar així la divisió entre nacionalistes i no nacionalistes.

BarcelonaEl cas de Duran és únic en la política catalana. Presideix el comitè de govern d'Unió des del 1982 -amb una breu interrupció entre el 1984 i el 1987- i encapçalarà per tercera vegada consecutiva la llista de CiU a Madrid. El pes dels anys, però, no l'ha desgastat pel que fa a la valoració pública: els votants de la federació el puntuen amb un 7,7, una nota altíssima, segons l'última enquesta de l'ARA. També agrada als votants dels seus rivals polítics. Això fa que sigui considerat el polític més ben valorat d'Espanya, tot i que en algunes enquestes no arribi a l'aprovat.

Quin és el secret? "És capaç de demostrar davant la ciutadania que disposa de les quatre capacitats que hauria de tenir un líder polític: ser competent, ser treballador, ser honest i ser íntegre", apunta Guillem Rico, investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i expert en lideratge polític. Aquestes capacitats, en ser percebudes pel gran públic, han fet catapultar la seva valoració. La seva voluntat per situar-se en el centre polític i per esculpir-se una imatge basada en la "responsabilitat" -en els últims mesos presumeix d'haver donat suport a Zapatero el maig del 2010 i, d'aquesta manera, haver salvat Espanya de la intervenció-, segons confirma Rico, expliquen que estigui tan ben considerat.

Líder del partit menor

Tanmateix, segons puntualitza l'investigador, cal tenir en compte que Duran no és el líder del partit gran de CiU, sinó que és el màxim responsable del soci petit, Unió, de la federació. Això suposa menys desgast de cara a l'opinió pública. Tot al contrari, apunta Rico, del que li passa a Artur Mas, líder de CDC, que sí que pateix més crítiques per part de la resta de partits catalans. A tot plegat cal sumar-hi que en els anys del tripartit a Catalunya el líder d'Unió es va salvar del desgast que va suposar per a CiU la tasca d'oposició al govern d'esquerres. Això explicaria també bona part de la seva valoració immaculada.

La pregunta clau, però, es la següent: per què Duran no és capaç de traduir la seva valoració en vots? El candidat de CiU ha recollit, els anys 2004 i 2008, els pitjors resultats de la federació al Congrés des del 1979, amb 10 diputats en cadascun dels comicis. "El vot de CiU al Congrés no depèn tant de la imatge del candidat, sinó de la visió general que es té del partit", indica l'investigador de la UPF. En aquest sentit, Rico apunta que, encara que la seva valoració sigui molt bona els electors tenen com a referent de CiU Artur Mas. I Mas es presenta a les eleccions catalanes, no al Congrés.

També cal tenir en compte que els resultats de Duran van venir en contextos complicats. El 2004 es va veure empetitit pel vot de càstig al PP per la gestió de l'11-M, que va anar a parar al PSOE, i el 2008 va ser testimoni de com Carme Chacón va treure 25 diputats per al PSC amb l'eslògan "Si tu no hi vas, ells tornen", en referència als populars.

Gestió pública

La dilatada carrera política de Duran comprèn, però, només un breu període que no arriba ni als dos anys com a gestor públic. Va ser conseller de Governació entre el 1999 i el 2001, càrrec que va abandonar a corre-cuita un cop Jordi Pujol va triar Artur Mas com a successor. "No ha hagut de pagar el peatge de gestionar com sí que han fet altres líders del seu partit", assegura Rico en referència a Pujol. L'investigador apunta que, en tant que només ha tingut una breu experiència en càrrecs públics, no ha polaritzat l'electorat.

Una polarització que també ha evitat a causa del seu perfil nacionalment moderat. Si posem com a exemple la valoració que fa el PP de Mas, queda clar que se'l castiga perquè el consideren independentista. La moderació de Duran en aquest aspecte, argumenta Rico, fa que se'l vegi amb bons ulls des de gairebé tots els partits. Especialment pels electors del PSOE i el PP, que l'identifiquen amb la "responsabilitat" al Congrés que pregona reivindicant-se com una tercera via espanyola més que com a líder nacionalista.

Aquesta responsabilitat, que també exhibeix internament, va fer que ensumés l'avançament electoral i ja va ser proclamat candidat al juliol. Això va fer que ja a l'estiu intensifiqués la seva activitat en una precampanya marcada, en bona part, per tres polèmiques en les quals ha incorregut el candidat de CiU. Primer va assegurar que els immigrants feien "devaluar" els blocs d'habitatges on s'instal·len, després va assenyalar els pagesos andalusos -"cobren subsidis per passar-se el dia al bar"- i per acabar va defensar el "dret" que els homosexuals es puguin sotmetre a tractament psicològic per canviar l'orientació sexual.

Precampanya amb polèmica

D'aquestes tres polèmiques, l'única estrictament innovadora és la referent als andalusos. En la campanya del 2008, per exemple, va assegurar en una entrevista que, si el que "es reforçava" era "la cultura de les parelles homosexuals", no hi hauria "procreació". Pel que fa a la immigració, en una altra entrevista proposava que es poguessin expulsar els nouvinguts que defensessin "principis no constitucionals". Es justificava així: "No faig un discurs racista, sinó de sentit comú".

Al 2004 feia servir de leitmotiv que al PP i al PSOE "se'ls ha acabat comptar amb CiU indefinidament". Ara, però, les coses estan més clares i tot depèn del pacte fiscal.

stats