E.ON tanca Cercs, l'última central de carbó de Catalunya
L'elèctrica alemanya E.ON ha iniciat aquest juliol el tancament de la tèrmica de Cercs (Berguedà), l'última central de carbó catalana. Amb una potència de 160 MW, donava feina a 46 persones.
Barcelona.Cercs ha estat testimoni dels canvis energètics dels segles XX i XXI. El petit municipi del Berguedà acull des del 1929 una central tèrmica de carbó i des de molt abans és zona de tradició minera.
L'empresa elèctrica E.ON, propietària de la central actual, inaugurada el 1971, ha iniciat aquest juliol el procés de tancament de la instal·lació, que culminarà a finals d'any. Es tracta de l'última central de carbó de Catalunya. La instal·lació ha complert els 40 anys de vida útil, cosa que se suma a l'esgotament dels recursos locals de carbó -fins ara cremava majoritàriament carbó d'importació- i que la fa "inviable a curt i mitjà termini", segons explica l'empresa.
A més, el funcionament de Cercs es veia limitat per la legislació mediambiental actual, que fixa uns nivells màxims d'emissions i una eficiència que la central no pot complir. De fet, la central es va acollir al Pla Nacional de Reducció d'Emissions, que estableix per a la planta un funcionament màxim de 20.000 hores entre el 2008 i el 2015. Tots aquests factors expliquen l'escassa competitivitat de Cercs en el context actual.
El tancament de la planta, de 160 megawatts (MW) de potència elèctrica, afectarà 46 empleats.
Història
El Berguedà ha estat històricament una comarca molt vinculada al tèxtil i a l'energia. L'impuls de la indústria elèctrica, afavorit per les explotacions mineres de la zona, va contribuir al desenvolupament d'aquest territori i va propiciar, per exemple, l'arribada del ferrocarril.
El progressiu deteriorament del sector tèxtil ha fet que l'energia es converteixi en l'autèntic motor econòmic de la comarca. D'aquest sector han viscut milers de persones durant els últims 150 anys.
L'antiga central tèrmica es va inaugurar el 1929 i es nodria en bona part gràcies a les mines gestionades per l'empresa Carbones de Berga, creada el 1911. Aquesta empresa va passar a mans de l'exmonopoli estatal Endesa l'any 1965, quan tenia 3.000 treballadors. Carbones de Berga va mantenir la seva activitat minera fins al 1991.
Colònia industrial
Carbones Pedraforca, l'última explotació en actiu de la zona, va tancar les portes el 2007. Fins aleshores subministrava carbó a la tèrmica de Cercs. Tal com passava en el tèxtil o la metal·lúrgia, els miners i les seves famílies vivien en colònies industrials. En aquest cas, a la colònia de Sant Corneli, de principis de segle XX.
L'any 1971 es va inaugurar la tèrmica de carbó que va substituir l'anterior instal·lació, que havia quedat obsoleta. La nova planta, propietat de Fecsa, rebia carbó de la zona però amb el temps va començar a cremar també carbó importat. L'embassament de la Baells, a tocar de la central, proporcionava l'aigua que necessitava la instal·lació.
El 1990 Endesa va passar a ser propietària de la central en comprar Fecsa. El 2001 va passar a mans de l'elèctrica italiana Enel i el 2008 va ser adquirida pel seu propietari actual, l'alemanya E.ON.
La xemeneia de la central fa 122 metres i en té sis de diàmetre. L'element més visible i emblemàtic de la planta és la torre de refrigeració, de 103 metres d'alçada i de 68 metres de diàmetre en la seva part superior.
Com tota central de carbó, la planta de Cercs transformava l'energia primària -el carbó- en electricitat. Com? La combustió d'aquest fòssil genera calor, que escalfa l'aigua, de manera que es produeix vapor. Aquest vapor acciona una turbina que gira i aquest moviment és aprofitat per un alternador per produir energia elèctrica.
La pregunta més important que plana actualment sobre el territori és: què se'n farà de la central? E.ON assegura que està "fermament interessada a facilitar el procés de creació i desenvolupament d'una iniciativa que doni continuïtat a l'ús de la central, que aprofiti els actius i terrenys per crear un projecte que segueixi aportant valor".
Encara no hi ha consens sobre l'ús que tindrà la instal·lació. Si bé l'Ajuntament de Cercs havia demanat que la planta fos substituïda per una central de biomassa (energia renovable poc desenvolupada a Catalunya), l'empresa no acaba de veure viable aquesta opció.
E.ON, que té quatre centrals de carbó més a Espanya (ubicades a Còrdova, Ciudad Real, Cadis i Terol), té a Tarragona una central de cicle combinat de 410 MW i plantes de biomassa a Juneda (Garrigues).
Retallada dràstica
El gegant elèctric alemany s'ha vist molt afectat per la decisió de la cancellera Angela Merkel d'abandonar l'energia nuclear el 2020, ja que E.ON gestiona 11 de les 17 nuclears del país.
Aquesta decisió ja ha portat la companyia a anunciar que suprimirà entre 9.000 i 11.000 llocs de treball, un 13% de la seva plantilla global. La companyia va registrar durant el segon trimestre de l'any les primeres pèrdues de la història. Els números vermells van ser de 382 milions d'euros.
Durant la primera meitat de l'any la companyia va obtenir una facturació de 53.048 milions d'euros.
Dels 85.000 empleats del grup, 1.300 treballen a Espanya. No obstant això, E.ON encara no ha concretat el nivell d'afectació de la dràstica retallada a cada país.
