EL MAPA DE L'INDEPENDENTISME
Crònica 13/01/2011

ERC i Reagrupament inicien el desglaç

ERC i Reagrupament volen posar fi a la seva guerra. El daltabaix d'ERC, que ha perdut 11 escons, i el fracàs de RCat, que no n'ha obtingut cap, han propiciat un clima d'acostament. La puixança de SI inquieta.

Marc Colomer
3 min
Reagrupament, ERC

Barcelona"A vegades cal desfer camí per iniciar-ne un de millor". Amb aquesta afirmació en una entrevista amb l'ARA, el líder de Reagrupament, Joan Carretero, emplaçava la direcció d'ERC a la reflexió, a la vegada que reconeixia els seus propis errors. I, cridant ERC a ser el "pal de paller" de l'independentisme (per a astorament no només de molts republicans, sinó també de reagrupats), feia un gest, un cop confirmada la condició de partit extraparlamentari, clarament dirigit a la reconciliació després d'un procés sagnant que ha acabat amb un Parlament amb menys representació independentista. I just quan més base social té el sobiranisme.

La reflexió de Carretero, que instava ERC a liderar una candidatura aglutinadora de l'independentisme de cara a les eleccions espanyoles, va tenir resposta ahir mateix. El secretari general dels republicans, Joan Ridao, feia públic el seu "reconeixement" a la "constatació" de Carretero. I no només això, sinó que valorava el to conciliador de qui va ser alcalde de Puigcerdà i conseller de la Generalitat per ERC a més de corcó del partit com a líder crític. ERC i RCat comparteixen ara un risc (per volàtil que sembli): la Solidaritat que lidera Joan Laporta.

Contactes des del 28-N

El cert és que la patacada (fracàs, en el cas de RCat) electoral de Puigcercós i Carretero, i l'entrada en escena d'un actor incòmode també per a tots dos ha propiciat un procés de desglaç que es gesta des de l'endemà mateix del 28-N amb diverses trobades (formalment per preparar les municipals) i declaracions creuades. Ni que sigui en forma d'oferta de pacte de no-agressió, Ridao va dir ahir que espera que Carretero hagi obert una via regida per "paraules positives i no sempre amb afany crític" entre independentistes.

Si bé hi ha veus destacades a ERC que interpreten que a Carretero el mou més el ressentiment cap a Laporta que l'estima pel que va ser el seu partit durant 20 anys, altres han optat directament per acceptar la mà estesa del líder de RCat i tancar per la via ràpida l'etapa de les conspiracions i no veure-hi més que una rectificació. Però tots coincideixen que de candidatura per a les espanyoles no toca parlar-ne ara: ERC exhibeix com a absoluta prioritat unes municipals que l'obliguen a pactar per mantenir les seves quotes de poder.

El cert és que ja l'endemà del 28-N hi va haver contactes per explorar punts de trobada. Primer en una reunió -a instàncies de Reagrupament, i amb la mediació de l'alcalde de Puigcerdà, el republicà Joan Planella- per explorar les possibilitats de reingrés dels reagrupats com a corrent intern a ERC. Puigcercós hi va enviar el seu més estret nucli de confiança: Xavier Vendrell i Josep Vall. I Carretero al seu home fort a Girona i promotor d'aquest primer contacte, Miquel Casals, i l'alcalde de Montagut i Oix, Narcís Ribes.

Vendrell i Vall van recomanar directament als reagrupats que s'entenguessin amb Solidaritat, cosa més impensable fins i tot que un reingrés en bloc a ERC. Els contactes s'han succeït, també al més alt nivell, durant les festes.

Per ara, però, ningú s'atreveix a aventurar acords més enllà de les municipals. I no de forma global, sinó local i en funció de les dinàmiques pròpies de cada municipi. Ni a implicar-hi les sigles, sinó estudiant reintegraments "cas per cas".

L'aposta conciliadora de Carretero la va secundar ahir la cap de llista de RCat a Barcelona, Rut Carandell, que va emplaçar Puigcercós a moure fitxa. Qui no va mostrar cap interès per confluir amb Carretero va ser el dirigent de Solidaritat Alfons López-Tena, que hi va veure la confirmació que RCat ja no és més que "una marca blanca d'ERC".

stats