ERC deixa el PP com a únic soci de CiU

Barcelona.Els dirigents d'ERC -especialment els membres del seu grup parlamentari- es proposaven fer una "oposició responsable" al Govern de CiU. Són la formació del tripartit que més s'ha coresponsabilitzat de la situació financera de la Generalitat i ha mantingut la mà estesa per pactar lleis i acords diversos. Fins ara, però, només han reeixit en la constitució de la comissió d'estudi del concert econòmic. Per contra, la supressió de l'impost de successions, les retallades socials en el projecte de pressupostos i l'avantprojecte de llei òmnibus són massa traves per mantenir aquesta actitud i ahir ERC va anunciar finalment que gira full i que ni s'abstindran per facilitar l'aprovació dels comptes del 2011. A CiU ja només li queda el PP com a possible aliat.

La direcció dels republicans va aprovar aquest posicionament per àmplia majoria, tot i que alguns dirigents hi eren reticents. El més destacat, el president del partit, Joan Puigcercós, que reclama cert marge de maniobra. Avui realitzaran l'últim intent a la desesperada per refer ponts, i reclamaran al Govern un cop de timó en diversos aspectes, com que es facin enrere en decisions com la supressió de l'impost de successions i de la sisena hora a l'escola pública. Tot i això, com va confirmar el seu secretari general, Joan Ridao, els republicans estan ara per ara "en disposició de presentar una esmena a la totalitat" del pressupost.

Tot i això, ERC manté la voluntat d'arribar a acords a mitjà termini, després de les eleccions estatals del 2012. Segons Ridao, llavors -comptant que guanyi el PP- "CiU haurà de triar si reeditar el pacte del Majestic o enrocar-se a Catalunya entorn el nou pacte fiscal", una opció que permetria refer l'entesa amb ERC. Mentrestant, fredor. "CiU ha liquidat l'estret marge de negociació i ha triat camí", el PP, va assegurar.

Un "Frankenstein legislatiu"

La llei òmnibus ha estat clau per donar força als partidaris d'endurir l'oposició. Com Ridao, que es va esmerçar a justificar la nova estratègia. Va qualificar la norma com un "Frankenstein legislatiu que no es pot humanitzar", amb l'objectiu de "desmantellar l'obra" del tripartit i que evidencia el "model privatitzador" i "neoliberal" del Govern. Des de l'esquerra és evident que no és fàcil acostar-se a aquestes tesis.

Així ho veuen també els seus antics socis, PSC i ICV-EUiA, i el grup mixt. Només el PP, sabent que per fi està a les portes de l'anhelada posició d'aliat preferent de CiU, es deixa estimar. El seu diputat Enric Millo va subratllar a l'ARA la "coincidència" en "la música de fons" de la llei òmnibus, que fa referència a reivindicacions històriques del PP, com la racionalització de l'administració i la simplificació dels tràmits burocràtics, però també va afegir que "s'ha de fer una anàlisi més profunda" i que hi ha "altres aspectes més polítics en què pot haver-hi acord o no". En tot cas, va censurar que CiU actuï com si tingués majoria absoluta. Si es consolida com a soci prioritari, podrà reclamar més pes per incidir en els projectes del Govern abans que es facin públics.

El portaveu del PSC, Miquel Iceta, va criticar amb duresa la llei, un "abús de procediment legislatiu" que "intenta emmanillar el Parlament" -tot i que obre la porta a donar suport a articles concrets de caràcter tècnic-, mentre que Laia Ortiz, diputada d'ICV-EUiA, va cridar a fer un front comú contra l'actitud "prepotent" de CiU i del que va qualificar com a "llei de l'abús". Hi donarien suport Ciutadans i Solidaritat Catalana, que es van sumar a la càrrega contra les formes i el fons de la norma, però CiU ja en té prou amb el PP per tirar-la endavant. Com amb els pressupostos o qualsevol altra llei, una aliança que a partir d'ara es pot repetir sovint.