"ETA ha de concretar l'aposta per les vies democràtiques"

Quina lectura fa ELA de l'alto el foc d'ETA de fa tres setmanes?

L'hem rebut amb satisfacció perquè estem més bé amb l'alto el foc que sense. Hi ha dos elements nous que s'han d'aprofitar per fer que aquesta situació sigui irreversible i que ETA anunciï el final de la violència: els verificadors internacionals i la reflexió de l'esquerra abertzale il·legalitzada. Els abertzales han de concretar la seva aposta per les vies civils i democràtiques. Seria un canvi històric. L'Estat també ha de jugar el seu paper: ha de legalitzar l'esquerra abertzale i acabar amb l'actual política penitenciària.

Per què amb LAB només és possible la col·laboració sindical i no la política?

Tots hem après de processos anteriors i som escèptics respecte a ETA. Estem disposats a establir uns mínims de confrontació amb l'Estat en termes democràtics i civils. Treballem amb LAB en el terreny sindical i també volem fer-ho sense límits polítics perquè tenim punts de vista comuns, per exemple pel que fa a l'esgotament de la fase estatutària.

L'Estatut de Gernika, per a què val?

L'Estatut d'autonomia està mort; el PNB el treu de l'armari, però és ben difunt.

En 21 mesos han convocat tres vagues generals al País Basc i Navarra. Tot un rècord...

És proporcional al que passa. L'origen de la crisi és una fase d'acumulació de capital inaudita i recolzada pels polítics. Han fet el que han volgut i els governs han descapitalitzat els comptes públics. Europa s'ha construït sobre el dúmping social, laboral i fiscal, i això ha fet fallida. Europa, l'Estat espanyol i el País Basc estan governats per polítics irresponsables que donen cobertura a l'atac més despietat dels últims 35 anys als drets laborals i socials. Si no hi ha mobilització, la política no canviarà. Assistim a una manipulació perquè tothom cregui que és un problema de dèficit públic i no és cert.

Quin és el problema, doncs?

Es donen grans quantitats de diners a la banca i a les caixes, que manipulen balanços. El governador del Banc d'Espanya hauria d'estar acusat de delicte social per ser permissiu amb el poder financer. S'ha organitzat un saqueig en els salaris i els drets socials que busca un empobriment general perquè l'ajustament dels sous i dels drets socials pagui deute privat. Als polítics se'ls ha de recordar que són escollits pels ciutadans, no pels accionistes. Compartim un model sindical de contrapoder i constatem que la classe política està molt preocupada perquè el 60% de la representació sindical basca alteri la bassa d'oli amb què es vol administrar l'actual situació.

I per què està sent més contundent la resposta del sindicalisme abertzale que la de l'espanyol?

Hi ha dos models. ELA forma part d'un model de contrapoder i CCOO i UGT defensen que el diàleg social dóna resultats. Zapatero coneix les febleses del seu model de sindicalisme, que depèn dels pressupostos de l'Estat. El moviment sindical sense autonomia financera no és capaç de canviar les coses. El seu paper té un component d'anestèsia. Aferrar-se al diàleg social, que ha fracassat estrepitosament, i mantenir-lo com a referència té dos components: un de desmobilització i un altre de deixar-se utilitzar pel poder polític. És el sindicalisme responsable .