ELECCIONS ESPANYOLES
Crònica 27/09/2011

ETA enfronta Zapatero i Rajoy fins al final

PSOE i PP estan dividits per l'abast del suport dels presos d'ETA a l'acord de Gernika. Les discrepàncies han arribat fins al final de la legislatura. Ahir Zapatero va firmar la convocatòria d'eleccions.

Miquel Codolar
2 min
Milers de manifestants van reclamar dissabte a Bilbao la llibertat d'Otegi.

Madrid.El pacte antiterrorista acordat l'any 2000 per l'expresident José María Aznar i l'aleshores cap de l'oposició, José Luis Rodríguez Zapatero, perseguia la unitat del PSOE i del PP en la lluita contra el terrorisme. L'acord dels dos principals partits de l'Estat volia "eliminar de l'àmbit de la legítima confrontació política o electoral les polítiques per acabar amb el terrorisme" i implicava "la recerca de posicions conjuntes davant de tots els esdeveniments que afectin la política antiterrorista". Onze anys després, i amb els socialistes al poder, les diferències semblen insalvables, tal com ha posat de manifest el comunicat de suport dels presos d'ETA a l'acord de Gernika, que assumeix la fi de la violència.

ETA torna per les eleccions

Després d'anunciar la convocatòria de les eleccions per al 20 de novembre i l'inici de la campanya per al 4 de novembre, Zapatero va declarar des de la Moncloa que el que han fet els presos és un "pas significatiu cap a la fi de la violència". Les seves paraules estaven en la línia de les del candidat del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba -que dissabte va dir que era un fet "inèdit"-, i de diversos ministres que el van secundar.

L'allau de declaracions socialistes del cap de setmana demostrava l'interès per recordar a la ciutadania que, amb Rubalcaba al capdavant d'Interior, ETA és més a prop que mai del seu final. El PSOE sap que els èxits policials poden ser una bona medalla electoral. Aquestes intervencions contrastaven amb l'absència de valoracions del PP, que ha procurat evitar donar publicitat a la feina de Rubalcaba.

Per això el candidat popular, Mariano Rajoy, va explicar, en una compareixença pocs minuts després de la de Zapatero, que no n'hi ha per a tant perquè el comunicat "no suposa un canvi substancial" i va afegir que "el que seria decisiu és un comunicat d'ETA" que n'anunciés la dissolució. Fins que no van arribar aquestes paraules de Rajoy només s'hi havia pronunciat el PP basc.

Sense descartar noves mesures

A la compareixença d'ahir, el president espanyol també va reivindicar les mesures d'ajust econòmic preses durant els últims anys. Va dir que s'havia aconseguit que Espanya guanyés credibilitat davant dels mercats i es va mostrar convençut que "més aviat que tard" l'Estat sortirà de la crisi. Ara bé, tot i que les Corts espanyoles es dissolen avui, el president va deixar molt clar que manté la porta oberta a prendre noves mesures abans del 20-N si la situació ho requereix.

Al costat d'aquest discurs, Rajoy va tirar d'optimisme: "Entre tots superarem el passat", va proclamar. Va prometre que si és president governarà "des del centre, la moderació i el diàleg" i va lamentar que, si guanya, rebrà una herència molt difícil de gestionar. No va precisar si prorrogarà els pressupostos vigents o els modificarà. Qüestions com la congelació de les pensions, va dir, dependran de les finances.

No tot són diferències, però, entre PSOE i PP. El president del Congrés, el socialista José Bono, va reclamar una revisió del model autonòmic "en sentit patriòtic", semblant al missatge recentralitzador que defensa Rajoy. I va acusar l'independentisme de ser "anacrònic, antic i insolidari".

stats