Els EUA fan costat a Espanya per l'expropiació d'YPF a Repsol

BRUSSEL·LES / BARCELONAEl govern espanyol s'havia queixat que la primera resposta dels Estats Units a l'expropiació de Repsol YPF per part de l'Argentina havia estat força tímida. L'executiu de Barack Obama ara ha rectificat i ha mostrat el seu suport "inequívoc" a Espanya, segons va assegurar ahir el ministre d'Exteriors espanyol. José Manuel García-Margallo i la seva homòloga nord-americana, Hilari Clinton, es van reunir ahir a Brussel·les durant gairebé mitja hora per discutir el tema de Repsol YPF aprofitant una reunió de l'OTAN.

Clinton va oferir la seva col·laboració a Espanya i va considerar que l'expropiació "és una violació del dret que regeix les relacions internacionals, trenca el clima de confiança i és perjudicial per a tota la comunitat internacional", segons va assegurar Margallo a la sortida de la reunió. La secretària d'Estat nord-americana no va fer declaracions, però hores abans un portaveu del departament d'Estat havia dit que els EUA estan "molt preocupats" per la nacionalització de la petroliera espanyola i va considerar que és "negatiu" tant per a l'Argentina com per als inversors estrangers. "Instem l'Argentina a normalitzar les seves relacions amb la comunitat financera i inversora internacional", va declarar el portaveu.

Pressió contra el govern argentí

El govern espanyol està estudiant totes les possibilitats -Margallo no va descartar demanar l'expulsió d'Argentina del G-20- per obligar el govern argentí a fer marxa enrere. No obstant, no va voler avançar quines mesures podria impulsar avui el govern espanyol o dilluns la Unió Europea. Es va limitar a dir que seran "totes les mesures que es considerin oportunes i legalment admissibles" i que poden tenir un caràcter comercial, sobre importacions de productes o de caràcter diplomàtic. Tampoc el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va concretar cap mesura des de Colòmbia.

El Parlament Europeu votarà avui una resolució pactada entre els principals grups polítics per condemnar l'expropiació de Repsol YPF. L'Eurocambra també demanarà als estats membres que suspenguin els avantatges que té actualment l'Argentina en matèria d'aranzels. És una de les mesures que es podrien aprovar dilluns en una reunió de ministres d'Exteriors de la UE. Els estats membres i la Comissió Europea han mostrat públicament que fan costat a Espanya.

La incertesa, però, es manté. L'Íbex va caure ahir un 2,42%, fins als 6.900 punts, i va perdre la barrera dels 7.000 punts per primera vegada des del 2009. La reacció negativa de la borsa arribava després que ahir mateix el Tresor espanyol col·loqués 2.541 milions del deute, en bons a dos anys i en obligacions a deu anys, amb un tipus d'interès, en aquest cas del 5,77%, lleugerament superior a l'anterior vegada. Era una bona notícia, perquè la demanda va tornar a ser molt gran. Però els mercats van entendre que la col·locació es va fer en entitats financeres espanyoles, i, per tant, els principals valors de la borsa en van sortir perjudicats. L'exposició dels bancs al deute preocupa. La prima de risc va pujar fins als 423 punts.