Els EUA, referents a aplicar la 'pena de telenotícies'

Barcelona.La digestió de la culpa és un sentiment íntim, però als Estats Units una mica menys. Els mitjans de comunicació tenen una llarga tradició d'aplicar l'anomenada pena de telenotícies , consistent a mostrar imatges lesives per a la imatge pública d'un personatge, abans que rebi sentència. Programes com Cops han acostumat l'audiència a veure en directe les detencions, com més espectaculars, millor. O també és freqüent veure a la premsa les fotografies que la policia fa a les celebritats, per petit que hagi estat el seu delicte, i que després distribueix en obert.

A l'altre extrem de la línia temporal, fins i tot les execucions, si bé excloses del circuit televisiu, tenen format d'esdeveniment, amb públic i una litúrgia escènica molt precisa.

Són causes culturals a les quals caldria afegir també les influències religioses -expressat a l'engròs, les branques protestants fomenten l'examen públic de la vida quotidiana de la persona- i també històriques (el sentit de comunitat està molt arrelat al país i això inclou una certa renúncia a la intimitat).

El 'Libération' reacciona

Amb aquestes premisses, no és estrany que el xoc entre els mitjans americans i la premsa francesa hagi esclatat. El diari Libération ha estat un dels més ferms en la seva crítica al tracte rebut per Dominique Strauss-Kahn: no tenia cap embut a qualificar la presó on està reclòs d'"Alcatraz de Nova York". I en la seva edició d'ahir, un editorial signat pel director del rotatiu, Nicolas Demorand, exposava: " Libération continuarà tenint com a primer principi respectar la vida privada dels polítics. És un principi democràtic, hipòcrita als ulls d'alguns, però fonamental. Imperfecte, però necessari. Posar aquest principi en dubte comportarà, de manera paradoxal i a molt curt termini, la victòria de la informació porqueria en nom de la qualitat d'informació".

I els anglesos? Europeus, però saxons, es mantenen en una certa posició intermèdia, si bé la tradició de la seva premsa popular fa decantar la balança cap a l'exposició del detall i l'exhibició de les fotos més denigrants. Ahir el diari The Independent , per exemple, es congratulava de tenir al Regne Unit una premsa diferent de la francesa, ja que és capaç de denunciar els afers més sòrdids de la classe política, per molt que formin part de l'elit del país. L'autor d'un dels articles d'opinió sobre l'afer, Matthew Norman, assegurava: "La preocupació de Guigou [exministra del Partit Socialista] i d'altres a ignorar els crims imputats per queixar-se de l'ofensa a la dignitat d'un semidéu no podrien existir en un país beneït per tabloides combatius".