BARCELONA.A un dia de l'inici de les eleccions legislatives, el poble egipci continua concentrat al centre del Caire. Els comicis es veuen amenaçats tant per la pressió des de la plaça Tahrir com per la poca concreció del procés per part de la junta militar que va agafar les regnes de la transició. El cap de la Comissió Suprema Electoral, Abdel Moez Ibrahim, va assegurar ahir en un canal privat àrab -Al-Hayat TV- citat pel diari Al-Ahram que el Consell Suprem de les Forces Armades estava estudiant posposar l'inici de les eleccions parlamentàries que comencen dilluns tant al Caire com a Alexandria pels últims disturbis. Moaz deia que els deu jutges que havien de supervisar els comicis volien abandonar l'encàrrec vista la situació social i política a les dues ciutats més grans del país. Aquests mateixos jutges ja van acordar allargar la primera de les tres etapes dels comicis fins dimarts.
Després d'una treva de dos dies, el centre de la capital egípcia va viure ahir nous enfrontaments. Almenys un jove va morir quan un furgó de policia el va envestir a prop del ministeri de l'Interior, mentre que una multitud continuava a Tahrir demanant la dimissió de la junta militar que governa al país. "Aquest és el nostre vertader Parlament", es llegia en un dels cartells a la plaça. Paral·lelament, el Consell feia avenços per abandonar el buit polític amb la dimissió en bloc de l'anterior govern. Ahir va reunir tant el candidat preferit per Occident, el Nobel de la pau Mohamed ElBaradei, com l'exsecretari general de la Lliga Àrab, Amr Moussa, segons l'agència Reuters.
En un comunicat, ElBaradei va assegurar ahir al vespre que estava disposat a abandonar la seva cursa a les presidencials si se li oferia liderar un govern civil, desmarcat completament de l'exèrcit, tal com demana la plaça Tahrir i també els Estats Units i la Unió Europea.
El carrer
El carrer es manifesta per un canvi real. Tot i la caiguda de l'antic règim, la percepció dels manifestants a la plaça Tahrir és que les cares i les pràctiques del poder continuen sent les mateixes. El Consell Suprem de les Forces Armades, que va agafar les regnes l'11 de febrer, ha permès la mateixa repressió que durant les dues setmanes de revolta a principis d'any. En només una setmana han mort almenys 42 civils, víctimes de la policia. A part, continua vulnerat el dret a la llibertat d'expressió, amb blogaires empresonats i judicis impartits per tribunals militars. El canvi real és eteri, però segons l'oposició passa perquè el Consell abandoni el poder.
Economia
Egipte ha guanyat en llibertats, però s'ha estancat en l'economia. La revolta ha paralitzat els projectes públics i ha frenat el turisme. Si bé el país va créixer a un ritme del 5,1% el 2010, el Fons Monetari Internacional preveu que aquest any només ho faci un 1,2%. De fet, el Banc Central ha perdut més d'un terç de les reserves i molts dels empresaris egipcis el pressionen perquè devaluï aviat la lliura egípcia. Si un nou govern no impulsa a curt termini mesures d'austeritat i activació econòmica, els problemes monetaris afectaran directament dues àrees econòmiques més: la inflació i les finances de l'estat. Per animar la caiguda d'un 8,6% del PIB, enguany l'executiu d'Essam Xaraf ha estat preparant un ampli programa de subvenció dels aliments. Però les agències de qualificació ja han penalitzat el país pel buit en la transició. Standard & Poor's va rebaixar dimarts la seva nota, dos dies després que la borsa egípcia decidís suspendre la cotització durant una hora per la crisi política.
Els actors
El mariscal Hussein Tantawi és, ara per ara, la cara més visible de l'era Mubàrak a Egipte. Té l'última paraula en una transició marcada per la continuïtat. Amb poques ganes de marxar, el líder de la junta militar assegura que estar al davant del país és una obligació moral per garantir la seguretat. De moment, ha fet poques concessions. L'última és el nomenament de Kamal Ganzuri, un dels homes forts del rais durant els 90, com a nou primer ministre d'un govern de salvació nacional en formació.
Els Germans Musulmans, la força política islamista amb més pes al carrer, s'han desmarcat de les últimes mobilitzacions perquè l'exèrcit tingui en compte els seus resultats en els comicis. Tot i això, demanen que se celebrin presidencials ara, i no pas a l'estiu del 2012, com va avançar Tantawi aquesta setmana (estaven previstes per al 2013). Segons les enquestes, ara obtindrien el màxim de suport. Des de l'exterior, però, els EUA i la UE reclamen un govern civil amb més poders, i liderat, per exemple, pel Nobel de la pau Mohamed ElBaradei, vist com un home fort per Occident.
