Enfangats a l'Afganistan, 10 anys després

ISLAMABADEl balanç de deu anys de guerra a l'Afganistan deixa un reduït marge a l'esperança. Si bé s'ha arribat a algun assoliment en la defensa dels drets de la dona afganesa, com ara que pugui treballar i que les nenes vagin a escola, encara queda molt camí per fer per poder parlar d'igualtat. Quan l'octubre del 2001 els Estats Units van decidir intervenir militarment a l'Afganistan, la Casa Blanca va esgrimir com una de les raons principals la necessitat de salvar les dones i les nenes afganeses del tracte vexatori a què els talibans les tenien sotmeses.

Tot i que la Constitució afganesa prohibeix taxativament el matrimoni de menors de 16 anys, moltes nenes són obligades a casar-se perquè la família pugui rebre els diners del dot, que sol ser força elevat -entre 2.000 i 4.000 euros-, en un país on el sou mitjà no arriba als dos euros diaris.

Els encarregats de controlar aquests matrimonis infantils són els tribunals. És precisament aquí on hi ha el problema. Només l'11% dels jutges han estudiat dret i la resta no han rebut instrucció de cap tipus en lleis. Això significa que la majoria de jutges afganesos són o bé mul·làs (autoritats religioses) o bé gent que ha estudiat en escoles islàmiques.

Internacionalment l'Afganistan se situa en la pitjor posició pel que fa a salut, violència no sexual i pobresa. Els experts denuncien l'elevada taxa de mortalitat en el part, el limitat accés a una atenció sanitària i la pràctica absència de drets econòmics. L'Unicef afirma que una de cada onze dones afganeses mor en el moment de donar a llum. Les dades sobre mortalitat infantil també glacen la sang: 150 de cada mil nens moren abans de complir els cinc anys. En sanitat hi falta de tot menys malalts, i els metges veuen impotents com els seus pacients, moltes vegades menors d'un any, agonitzen a l'espera d'uns medicaments que mai arriben.

Un futur negre

Els que sobreviuen no tenen perspectives d'un futur millor. Des del 2001, la comunitat internacional ha invertit uns 17 bilions d'euros en ajuda al desenvolupament a l'Afganistan i la majoria de diners es destinen a la maquinària de guerra i no a l'educació dels 600.000 nens que vaguen pels carrers de Kabul o de qualsevol altra remota ciutat d'aquest país centreasiàtic. "L'Afganistan ha canviat molt poc en aquests últims 10 anys; els nens segueixen estant desprotegits. Cada dia hi ha segrestos de nens al carrer; les màfies els capturen per prostituir-los, per abusar sexualment d'ells i fins i tot per vendre'ls a la insurrecció, que els utilitza com a nens soldat per lluitar contra les tropes de l'OTAN", afirma Yousef Mohammed, director de l'ONG Aschiana.

Centenars de matances, amb milers de morts, han fet que el 70% dels afganesos tinguin algun tipus de problema mental. Per desgràcia, l'horror i la falta de sentit han deixat una forta empremta en una població que comença a estar acostumada a tanta barbàrie.

Noves estratègies insurgents

La seguretat segueix sent una altra assignatura pendent del govern de l'Afganistan. La insurrecció al país ha donat una volta de cargol al conflicte. Als seus temuts atacs suïcides i als devastadors explosius de fabricació artesanal, la insurgència hi ha sumat una nova tàctica: els infiltrats. Durant aquest any, els talibans han deixat en evidència tant les tropes internacionals com les forces de seguretat de l'Afganistan i fins i tot els mateixos serveis d'intel·ligència nord-americans. Ningú preveia que podrien atacar des del mateix cor dels seus enemics: l'ambaixada nord-americana i el quarter general de l'OTAN a Kabul.

Ara que l'OTAN ha començat a traspassar la seguretat a les forces afganeses amb l'objectiu d'abandonar el país el 2014, els atacs de talibans infiltrats contra les tropes estrangeres i autoritats afganeses són cada vegada més freqüents i sofisticats. El 20 de setembre Burhanuddin Rabbani, que liderava el diàleg per a la reconciliació nacional, va ser assassinat en un atac suïcida.