Equilibris per esquivar la retallada

Barcelona.Aquest havia de ser el curs de la retallada, però en els últims dies tots els focus s'han girat cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el seu ultimàtum a la immersió lingüística. Ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va reiterar per enèsima vegada que el curs començarà amb total normalitat lingüística i es va refermar en la decisió de no tocar el model educatiu sigui quina sigui la resposta del TSJC al recurs que ahir li va presentar el Govern. "Les regles de joc no es canvien durant el curs", va afirmar, i per deixar tranquils els centres escolars els va recordar que la llei d'educació de Catalunya (LEC) els dóna "seguretat jurídica" suficient per mantenir la immersió.

Però la consellera no va deixar el debat lingüístic sol en l'esforç d'empènyer la paraula retallada fora dels titulars. Totes les dades que va donar sobre el nou curs 2011-2012 que arrenca dilluns anaven orientades a combatre també la sensació de rebaixa. Un tetris de xifres que ajusta al màxim els recursos existents per fer més amb menys.

Cap mestre menys, ni mésS'atendran 21.000 alumnes més amb els mateixos 67.054 mestres

El sistema públic assumirà aquest 12 de setembre 21.000 alumnes més de 3 a 18 anys -un increment que supera les previsions de la consellera (15.000)- i per fer-ho comptarà amb el mateix nombre exacte de mestres a la seva "plantilla pressupostària", va dir Rigau, 67.054. De fet, segons la consellera, finalment es cobriran el total de 1.789 jubilacions previstes per a aquest any i no el 50%, com el Govern havia fixat. L'augment d'una hora de feina setmanal per a tots els docents públics i l'eliminació de la sisena hora de classe a primària, que allibera molts mestres, han permès fer front a aquest increment de població escolar sense contractar ni una sola persona.

Més places de FP i infantilL'alumnat de FP de grau mitjà creix un 10% per l'augment de l'oferta

Un total de 88.002 nens entren per primer cop al sistema educatiu català. L'augment de la natalitat en els últims anys fa que bona part dels nous alumnes siguin als cicles d'infantil i primària (de 3 a 12 anys), que a la pública creixen en uns 17.000 alumnes. Però hi ha part de l'augment de la població escolar que no té causes naturals sinó que prové del foment que Rigau vol donar als estudis postobligatoris i professionalitzadors. L'augment de places de formació professional (FP), per la plena ocupació de les vacants, ha incrementat un 10% l'alumnat de FP de grau mitjà (53.1233) i un 4,1% el de grau superior (48.023). Segons Rigau, mentre que l'any passat uns 10.000 nois es van quedar sense plaça de FP, enguany només n'hi ha 1.500 a l'espera d'assignació, als quals s'oferirà un certificat de professionalització.

'Bolets' en lloc de barraconsEs redueix el nombre de mòduls prefabricats a canvi dels 'bolets'

Aquest curs encara hi haurà 20.000 nens fent classe en barracons. Però la bona notícia és que, per primer cop en set anys, el nombre de mòduls prefabricats no creix, sinó que disminueix, dels 1.057 del curs passat a 1.015, segons les dades de la conselleria. Rigau ha substituït el recurs del barracó (que té un cost mitjà de 70.000 euros) pel del bolet . Es diuen així als nous grups d'alumnes que s'afegeixen a una línia escolar d'un centre de manera excepcional per a aquell any concret. Aquest curs s'han creat 220 bolets . Això vol dir que uns 210 centres escolars de Catalunya hauran d'encabir als seus edificis algun grup nou de nens amb el què comptaven. Tot i així, malgrat que la partida d'Ensenyament que més ha baixat és la de les construccions, la inèrcia pressupostària d'altres anys permetrà que dilluns vinent s'inaugurin 38 centres nous i la rehabilitació de 23 més.

Canvis en l'horari escolarEl 60% dels centres de primària plegaran abans per la sisena hora

L'eliminació de la sisena hora a primària ha obligat els centres a repensar els seus horaris. El 51,27% avançaran mitja hora la sortida de classe de matí i tarda per plegar a les 16.30 h, mentre que el 39,46% faran classe fins a les 17 h, segons dades d'Ensenyament. Un 3,28% acabaran a les 16 h, el màxim d'hora que es permetia, i s'ha autoritzat una prova pilot de jornada intensiva en 5 centres de tot Catalunya. Finalment, 442 escoles mantindran la sisena hora, 245 d'elles en zones rurals i la resta en entorns desfavorits. A tota la resta de centres, els mestres decidiran com distribueixen l'hora diària de suport escolar personalitzat (SEP), un reforç instaurat per Rigau per a alumnes amb dificultats d'aprenentage i per als superdotats.

El 77% segueix amb l'1x1Tots els centres de primària rebran ordinadors i PDIs

Dels 363 instituts de secundària que l'any passat seguien el programa 1x1 de digitalització, que va implantar l'anterior conseller d'Educació, Ernest Maragall, per donar un ordinador personal a cada alumne en lloc de llibres de text, finalment seguiran amb aquest sistema el 77%. Així, un total de 280 centres mantindran el model d'ordinador personal i només 83 instituts de l'1x1 han decidit passar-se a l'Educat 2.0 que els proposava Rigau, que retorna als ordinadors de centre amb una ràtio d'un aparell per cada dos alumnes. A més, totes les escoles de primària rebran 16.267 ordinadors i 1.482 pissarres digitals interactives (PDI) per iniciar la digitalització en l'aprenentatge dels alumnes de 5è i 6è.

Un 10% de retalladaEl Govern passa la tisora a l'assignació de cada centre

Avui finalment s'ha aclarit quina serà la retallada definitiva en el pressupost de cada centre públic. Si al gener van rebre només el 80% de l'assignació econòmica que havien rebut el curs passat, ara al setembre -amb els comptes públics aprovats- en rebran un 10% més, de manera que la reducció al calaix de cada escola i institut serà del 10%, una mica per sobre del 8,9% de retallada global als comptes d'Ensenyament.