Erdogan s'imposa en el pols amb l'exèrcit turc
El govern del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va acordar ahir amb l'exèrcit el recanvi de la plana major castrense, dimitida gairebé en ple divendres passat per desavinences amb l'executiu.
Barcelona.El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va moure ahir una peça gairebé definitiva per tenir sota control el poder militar del país. Es tancava així una setmana d'estira-i-arronses que va començar divendres passat amb la dimissió en bloc de la cúpula castrense, en protesta per la detenció de desenes d'oficials acusats de conspirar per enderrocar el govern, i va acabar ahir amb la seva remodelació pactada entre les dues parts.
El govern islamista moderat d'Erdogan i l'exèrcit van acordar que 14 generals que són actualment a la presó, imputats en un presumpte complot colpista, mantindrien el seu rang un any més, sense promocionar-se -com volien els militars- ni ser enviats a la reserva -com demanaven el primer ministre i el president, Abdullah Gül.
Arran del nou organigrama pactat ahir, l'únic oficial que divendres passat no va dimitir, el comandant Necdet Özel, va ser nomenat nou cap de l'estat major de l'exèrcit turc. Al mateix temps, també van ser nomenats els generals Kivrikoglu, Erten, Bilgel i Kalyoncu com a nous comandants de l'exèrcit de terra, les forces aèries, la marina i la gerdarmeria, respectivament.
Una influència que es desinfla
La nova estructura de la institució castrense és fruit d'unes reformes iniciades fa més d'una dècada, en el marc del procés d'adhesió a la Unió Europea, que van accelerar-se el 2002 quan Erdogan va convertir-se en primer ministre, al capdavant del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, islamista moderat).
Fins llavors, i des de la fundació de la nació turca moderna, el 1923, l'exèrcit -autoproclamat defensor de les tradicions seculars del país- no ha dubtat a enderrocar governs escollits democràticament en cops d'estat (1960, 1971, 1980 i 1997).
Les recents renúncies dels gairebé intocables paixàs -com s'anomena popularment els generals turcs- demostren que si bé en el passat els governs corrien el perill de caure si no s'entenien amb l'exèrcit, potser ara s'ha girat la truita.
