Escòcia, salt endavant

El mapa electoral d'Escòcia tenia ahir un sol color, el del Partit Nacional Escocès (SNP). El partit independentista escocès va obtenir uns resultats espectaculars a les eleccions de dijous al Parlament d'Edimburg. Mai un sol partit no havia aconseguit la majoria absoluta, de fet el sistema electoral està dissenyat per impedir-ho, però ahir el Partit Nacional Escocès d'Alex Salmond va fer miques tots els registres.

El sorprenent resultat va disparar l'eufòria entre els partidaris de la independència d'Escòcia, ja que si alguna cosa té clara Alex Salmond és que vol convocar un referèndum d'autodeterminació a finals del mandat que ara comença. I això és a cinc anys vista. Fins ara la seva iniciativa no havia prosperat ja que, per fer la consulta, necessitava la meitat més un dels diputats del Parlament escocès. La resta de forces polítiques havien bloquejat el referèndum anteriorment, però ara els independentistes escocesos ja poden fer-lo sense necessitat del suport de cap altra força política. I tot apunta que ho faran.

"Tinc l'autoritat moral per tirar endavant el referèndum els pròxims cinc anys", va assegurar Alex Salmond ahir després de saber-se els resultats. "Els escocesos han confiat en nosaltres i nosaltres confiem en ells i per això els deixarem a les seves mans el futur constitucional d'Escòcia", va concloure el líder independentista.

El primer ministre britànic, David Cameron, va córrer ahir a la nit a deixar clar que treballaria "constructivament" amb el govern escocès, però que si realment convocava un referèndum d'independència, faria campanya "per mantenir la unitat del Regne Unit amb totes les forces".

Amb molta força haurà de treballar també el mateix Alex Salmond per convèncer els electors de la necessitat d'independència d'Escòcia. A les enquestes actuals, els partidaris de sortir del Regne Unit amb prou feines arriben al 35 per cent. Cap dels grans partits de l'oposició a Escòcia tampoc no veuen clara la independència i qüestionen que el Parlament d'Edimburg tingui la legitimitat necessària per prendre una iniciativa d'aquestes característiques.

Vot de càstig als liberals

D'un Parlament de 129 diputats, l'SNP d'Alex Salmond en va obtenir 69 -la majoria absoluta-, els laboristes 37, els conservadors 15, els liberals 5 i altres partits 3 escons. Tot això amb una participació que rondava el 50 per cent.

El tomb històric del Partit Nacional Escocès es va donar en circumstàncies molt particulars. Hi va pesar molt el vot de càstig als Liberals Demòcrates, que governen en coalició amb els conservadors al 10 de Downing Street. La desfeta -van perdre un dotze per cent de vots- va ser més que considerable per al partit de Nick Clegg, que, tradicionalment, tenia a Escòcia un bon feu de vots. Tampoc els laboristes no van sortir gens ben parats de les eleccions escoceses que el seu líder, Ed Miliband, va plantejar com l'inici del retorn al poder al Regne Unit del seu partit. De moment, un mal auguri.

El Partit Nacional Escocès ha governat els últims quatre anys en minoria al Parlament d'Escòcia amb mesures de caràcter molt popular, en plena època de retallades pressupostàries, amb una clara aposta per la sanitat o l'educació. I en aquests aspectes ha posat també l'accent durant la campanya, prioritzant fins i tot el manteniment i la millora de la protecció social a la independència.

I és per això que, durant la campanya, Alex Salmond va anunciar que ajornava el referèndum per la independència, com a mínim fins a finals de legislatura, per deixar marge a la recuperació econòmica.

Per mirar de contrarestar el sentiment independentista escocès, els grans partits britànics, laboristes, conservadors i liberals, es van posar d'acord per tirar endavant una reforma del sistema de finançament d'Escòcia que tot just s'està tramitant al Parlament de Westminster. Amb aquesta iniciativa, el Parlament escocès podrà fixar els seus propis tipus impositius a l'impost de la renda i disposarà de més capacitat d'endeutament per finançar obres públiques.

El líder dels independentistes escocesos, Alex Salmond, va viure ahir una jornada de somni i dilluns, quan es constitueixi el nou Parlament a Edimburg, afrontarà el repte de fer-ne realitat un altre.