BARCELONAEl fantasma del rescat està planant sobre Espanya, malgrat que la Unió Europea difícilment podria assumir el salvament de la quarta economia de la zona euro. Aquesta setmana, que va començar amb Dilluns de Pasqua -un dia sense borses a les principals capitals europees-, ha estat nefasta. L'Íbex va acabar perdent el 5,35%, amb unes pèrdues acumulades des de l'inici de l'any del 15,36%. Els 7.250 punts de la borsa, en el tancament de divendres, indiquen que estem als nivells del març del 2009. I amb una prima de risc (la diferència entre el bo espanyol a deu anys i el seu equivalent alemany) als 423 punts, amb una rendibilitat que toca el 6%.
Els mercats, per tant, han castigat durament Espanya després que el govern espanyol, el mateix Dilluns de Pasqua, anunciés, a través d'un comunicat de premsa, que estava decidit a retallar fins a 10.000 milions addicionals en sanitat i educació. Els errors i les contradiccions entre els membres de l'executiu espanyol no expliquen, però, la desconfiança que han mostrat els inversors. Els experts entenen que hi ha més elements. I un dels principals és la campanya de les eleccions presidencials a França.
La idea és que s'està lliurant en el si de la Unió Europea un debat agre, encara soterrat, entre els partidaris de la disciplina dictada per Alemanya i els que defensen estímuls que puguin fer créixer les economies europees. Els grans mitjans anglosaxons, sempre tan severs amb Espanya, han acabat provocant el debat amb propostes clares en favor d'una alternativa a les receptes de la cancellera Angela Merkel. The New York Times va acabar fent divendres un editorial en què assegura que Espanya pot ser la següent economia a caure a la zona euro per la mala gestió del govern alemany i proposa polítiques que afavoreixin el creixement al sud d'Europa. Insisteix en la dificultat del president espanyol, Mariano Rajoy, per complir amb el dèficit del 5,3% del PIB, fixat per la Comissió Europea, en una situació ja plenament de recessió.
Però el mateix Financial Times , sempre considerat a Espanya com una de les referències del neoliberalisme, defensa tesis similars. També en un editorial d'aquesta setmana, el diari demanava una agenda de creixement per a l'eurozona i es feia ressò de l'"estratègia de creixement europea" del candidat socialista a les presidencials franceses, François Hollande.
Càstig injust
Els experts consultats es refereixen també a Hollande i a la possibilitat que la seva victòria pogués canviar el rumb de la Unió Europea per superar la crisi. L'analista Daniel Pingarrón, d'IG Markets, considera que Hollande no tindria la capacitat de fer virar la nau europea, perquè seria l'única veu. Pingarrón, a més, veu possibles conseqüències negatives per a Espanya. "Els mercats busquen un país amb debilitats i l'acaben fent més dèbil, i ara s'han fixat, després de Grècia i Itàlia, de nou en Espanya. Amb una victòria de Hollande, que no desitgen, podrien penalitzar Espanya, intensificant l'atac que han fet aquesta setmana".
I què podria suposar? L'analista d'IG Markets calcula, en funció de diversos estudis fets pel sector financer, que per cada 100 punts bàsics que s'apuja la prima de risc, el cost per al Tresor espanyol seria de 12.000 milions d'euros. Això ja s'hauria produït, perquè, des de la decisió del Banc Central Europeu de deixar de comprar deute en el mercat secundari i des dels atacs dels inversors, la prima de risc s'ha situat en poques setmanes dels 300 als 400 punts bàsics. Si s'arribés als 500, els 200 de diferència suposarien uns 24.000 milions d'euros, és a dir, gairebé la mateixa quantitat (27.000 milions) de l'ajust del govern espanyol.
Pingarrón veu del tot "injust" el que li està passant a Espanya, però afirma que els mercats no volen una bicefàlia a Europa que trenqui l'ortodòxia de l'austeritat. I Hollande, si guanyés, podria compensar el pes únic que representa Alemanya.
El catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas, veu les coses d'una manera molt diferent. Considera que els mercats "no fan, sinó que són els responsables de la política econòmica espanyola els que fan, o millor dit, els que no fan, perquè donen senyals equívocs segons qui parli, pronuncien eufemismes sobre les línies vermelles que no s'entenen i culpabilitzen les comunitats autònomes com si aquestes no fossin també l'Estat".
Què hauria de fer el govern?
Però, vistos el comportament dels mercats i l'actuació del govern espanyol, al marge del context electoral a França, què hauria de fer el govern espanyol després de la setmana de passió que acaba de patir? López Casasnovas és sever. Considera que "hauria de tenir una sola veu en matèria econòmica". I afirma que li caldria "buscar complicitats europees per aconseguir que es compensi la feblesa del consum intern, incentivant el consum dels que sí que podem fer-ho". La idea la va defensar el Financial Times en el seu editorial, de manera directa, reclamant esforços als països del cor central d'Europa, és a dir, Alemanya.
López Casasnovas reclama un pacte: "Un quid pro quo . Nosaltres fem de veritat la consolidació fiscal per salvar la credibilitat de la zona euro i ells ajuden a la solvència econòmica per salvar Espanya".
El debat es podria intensificar durant les pròximes setmanes a mesura que s'acosti el resultat de les eleccions franceses. L'economista i vicerector de la UB, Gonzalo Bernardos, veu un debat a la UE clarament polític, més que econòmic. "Sembla clar que Hollande podria virar en una direcció diferent a la de Merkel, perquè el que es demostra amb la crisi, des de l'inici, és que els governs conservadors no han sabut trobar el camí correcte". Podria succeir, apunta Bernardos, que Europa, també Alemanya amb un ascens dels socialdemòcrates de l'SPD, virés cap a l'esquerra, amb Espanya, de nou, en un camí particular.
Bernardos, però, deixa clar que les reformes del govern espanyol donaran fruits i que ja hi ha diferents indicadors que fan evident que Espanya "està ara molt lluny d'un possible rescat".
