Crònica 19/05/2011

Espanya creu que només cal més flexibilitat laboral

Economia no va dir ahir ni un sí ni un no rotund. El ministeri d'Elena Salgado creu que cal homogeneïtzar els mercats laborals, però que no cal una "convergència estricta" en temes delicats com la jubilació.

Joan Rusiñol
2 min
Espanya creu que només cal més flexibilitat laboral

Madrid.Espanya va apostar ahir per no contradir frontalment Angela Merkel, però tampoc va abraçar la idea de la convergència laboral amb passió. Queda clar que, en plena campanya electoral, el govern espanyol no es posarà al capdavant del tren i que intentarà sortir-ne airós transitant per la corda fluixa, sense molestar a ningú.

El secretari d'estat d'Economia, José Manuel Campa, va assegurar que la unificació de criteris en els mercats laborals d'Europa que proposa la cancellera alemanya "és important", però va subratllar que això no vol dir que s'hagi de tendir cap a una homogeneïtzació "estricta en alguns aspectes, com la jubilació", un tema especialment sensible per als sindicats majoritaris, que consideren que ja van cedir prou quan van acceptar que l'edat legal de jubilació s'elevi progressivament fins als 67 anys. L'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero ha fet bandera de l'acord social i econòmic que va signar amb els agents socials i anirà amb peus de plom per evitar que s'esquerdi la bona sintonia i menys ara que Ignacio Farnández-Toxo, el secretari general de CCOO, lidera els sindicats europeus. El van elegir ahir a Atenes.

Conscient que el Pacte de l'Euro, impulsat per Merkel, compromet tots els estats que el van signar, Campa va dir ahir que és partidari de la "integració institucional", perquè "la sortida a la crisi és més Europa; la laboral, amb mesura". De fet, quan culimini el procés de reformes, Espanya i Alemanya tindran la mateixa edat per retirar-se de la feina. Els dies de vacances també seran homologables.

Creixement dèbil

Ara la prioritat del govern espanyol és acabar les reformes que estan engegades, com la de la negociació col·lectiva, per poder tenir unes bones bases on establir la recuperació de la malmesa economia espanyola.

Ahir Campa va certificar que el creixement ha estat dèbil durant el primer trimestre de l'any, de només 3 dècimes, per sota de la mitjana de l'eurozona. Això s'explica per l'estancament del consum de les famílies. L'altra cara de la moneda, la positiva, són les exportacions que van créixer un 5% en els tres primers mesos de l'any. Que la remuntada és suau i costosa ho demostra que el creixement dels últims 12 mesos ha estat del 0,8% del PIB.

El número dos d'Elena Salgado va subratllar que, sense les mesures de contenció fiscal que el seu govern ha hagut d'aplicar i el fort ajustament en l'ocupació en el sector de la construcció, l'economia espanyola hauria crescut un 1,9% durant l'últim any. La Moncloa assegura, però, que el fre de mà que han suposat les mesures antidèficit són necessàries per reactivar la roda amb més força i, sobretot, amb un model més sostenible a llarg termini. El govern Zapatero està convençut que tancarà l'any amb un creixement de l'1,3%.

Ara, però, la seva gran prioritat és el control del dèficit, com els ha exigit Alemanya. Campa assegura que compliran i que no hi haurà cap sobresalt després del 22-M.

stats