Espanya fixa el calendari de retirada de l'Afganistan

Brussel·les.El primer semestre del 2012, el govern espanyol retirarà un 10% del contingent que té desplegat a l'Afganistan. Un any després, durant la primera meitat del 2013, marxaran un 40% dels efectius, i el 2014 es completarà la retirada. El calendari, anunciat ahir per Rodríguez Zapatero al final de la cimera de caps d'Estat i de govern de la UE, coincideix amb la sortida progressiva dissenyada per l'OTAN per transferir el control de la seguretat del país a les forces afganeses. Una retirada gradual que els Estats Units ja comencen aquest juliol.

Més sancions contra Al-Assad

L'ampliació de les sancions contra el règim sirià de Baixar al-Assad va ser l'únic acord en política exterior d'una UE dividida per dues guerres i aclaparada per unes revoltes al nord d'Àfrica que l'han deixat fora de joc. Els 27 van acordar estendre les sancions contra tres iranians, membres dels Guardians de la Revolució, que haurien participat en la repressió de les protestes contra el règim de Damasc. També s'ha ampliat la llista de societats i fons d'inversió vinculats a Al-Assad amb la intenció de seguir ofegant econòmicament un règim que ja ha provocat la mort de milers de civils que reclamen més democràcia.

La declaració final que va sortir del Consell, però, no contenia una frase inclosa inicialment en les conclusions que acusava Al-Assad d'haver "perdut la legitimitat" del règim per haver optat "per la repressió". Una condemna que s'havia interpretat com un augment de la pressió sobre Damasc.

Retrets d'un "jubilat"

Les paraules més dures les va pronunciar el president francès, Nicolas Sarkozy, ofès per les queixes del secretari de Defensa dels Estats Units, Robert Gates, que criticava els pocs recursos que els europeus destinen a la guerra de Líbia. "Són paraules d'un senyor a qui jubilen sense que ell en tingui ganes, i això li produeix amargor", va deixar anar Sarkozy, alterat. "És una declaració injusta" quan es tracta de França, va continuar el president francès, que no va negar, però, que pugui ser vàlida per a altres països. Gates va reclamar fa deu dies un compromís econòmic més important dels aliats europeus en l'operació líbia per evitar que la missió es torni "ineficaç", i entre els assenyalats pel dit acusador del nord-americà hi havia el govern espanyol. Segons el president francès, la guerra "progressa". "Si no hi haguéssim intervingut -va concloure Sarkozy- hi hauria desenes de milers de morts".

Des de fa setmanes l'operació militar contra Muammar al-Gaddafi passa factura als aliats i provoca esquerdes importants entre els pocs europeus que hi participen. Dimecres Itàlia va demanar que s'aturin els bombardejos aliats.