"Espanya és el país de la imitació i l'enveja, hi falta imaginació"

Enrique Lacalle (Barcelona, 1950) fa 40 anys que forma part de comitès de fires dels sectors més diversos i recentment n'ha impulsat algunes, a Barcelona i a fora, com el saló immobiliari Meeting Point. Resumeix la feina com una "entrega incondicional" a la ciutat durant més d'una dècada com a empresari, polític del PP a l'Ajuntament i a la Diputació, amb càrrecs com el de delegat de l'Estat al Consorci de la Zona Franca i amb la seva tasca actual al voltant de les fires i els salons. La setmana que ve s'enfronta a una nova edició de la que diu que és la fira "més esgotadora", el Saló Internacional de l'Automòbil de Barcelona, que últimament cada vegada ve acompanyada d'una polèmica diferent que la fa trontollar. Ara ha estat l'enfrontament entre les marques i els distribuïdors, que les dues parts miren de resoldre.

Quantes fires s'ha empescat per a Barcelona al llarg dels anys?

Per exemple, el Barcelona Meeting Point, el saló immobiliari que ja acumula 14 edicions; el Saló Immobiliari Low Cost; el Saló Internacional de la Logística... Crec fermament que les fires encara ara són el gran instrument de vendes per a tots els sectors. I jo les he viscut des de petit, perquè el meu pare va ser el president del primer Saló de l'Automòbil de l'era moderna que ara jo també presideixo. Si trio Barcelona és perquè crec fermament que la ciutat té una marca espectacular de cara al món i perquè jo n'estic completament enamorat. Sóc un barcelonista en tots els sentits i ho he demostrat amb la meva feina lligada sempre a la ciutat.

Però sense renunciar a ponts amb Madrid, com l'últim fòrum Pont Aeri que reuneix empresaris d'aquí i d'allà. A Madrid s'entén la seva dedicació plena a Barcelona en matèria de fires?

És cert que de vegades puc semblar l'enemic número 1 i que hi deu haver gent a qui li encantaria que em dediqués a una altra cosa, però hi ha respecte per la feina. Jo també he dedicat molt de temps a Madrid, perquè tenir les portes obertes al final també és còmode. No he estat dels empresaris que hi anaven a treballar i tornaven a casa, jo m'hi quedava. Hi he fet amics.

I no li han proposat mai treballar-hi permanentment? Algun càrrec a Ifema que l'hagi temptat?

La meva religió barcelonista no m'ho permetria. Jo abans em moro de gana. Sóc feliç parint fires aquí...

Tot i que no les fa vostè, sí que s'ha queixat de vegades que les seves idees s'acaben traduint en fires molt semblants a la resta de l'Estat.

Espanya és el país de l'enveja i de la imitació; hi falta imaginació. A mi m'ho han arribat a copiar tot: des dels noms dels salons fins a les notes de premsa. Al·lucinant. I jo sóc dels que penso que a Espanya només hi cap un Saló de l'Automòbil, com només hi cap un Fitur i un Construmat. Duplicar és un mal negoci, per al país i per a les empreses.

Hi ha risc que, per evitar duplicitats, perdem algun saló? La cita de l'automòbil se celebra, per exemple, un any a Madrid i un altre a Barcelona.

En el cas de l'automòbil no hi ha competició, sinó golejada per part de Barcelona. El d'aquí és l'únic saló reconegut internacionalment pel sector a tot l'Estat i ens avalen 92 anys d'història. Aquest any, tot i la crisi, ocuparem 150.000 metres quadrats i hi vindran 35 marques. L'any passat la cita de Madrid es va suspendre i va acabar derivant en un saló dedicat al vehicle elèctric i ecològic amb 6.000 metres quadrats de superfície. La capitalitat de Barcelona és indiscutible. Les idees que alguns van llançant aïlladament, com també algunes altres polèmiques, són una mostra precisament de la importància d'aquesta cita.

El seu passat com a polític l'ha ajudat o l'ha entorpit?

La veritat és que em considero una rara avis en aquest món. Quan van guanyar les eleccions els socialistes el 2004, jo era delegat de l'Estat al Consorci de la Zona Franca i vaig seguir un temps més al càrrec. Després, el mateix alcalde d'aleshores, Joan Clos, em va demanar que seguís encarregant-me de fires i salons per a la ciutat. Catalunya és un país especial, i aquí hi ha coses que funcionen i que en altres llocs no es veuen. Jo considero que sempre he mostrat un caràcter liberal i obert que m'ha permès tenir amics personals en tots els partits, per sobre de les ideologies polítiques.

Quin record es queda d'aquells anys de política?

Un dels moments més dolços va ser tota l'operativa dels Jocs Olímpics i també l'oportunitat que vaig tenir de ser present en les comissions de transferències amb l'Estat d'aquells anys. De tota manera, però, el que a mi m'agrada és el que faig ara. Sóc dels que pensen que la política ha de ser un servei temporal a la societat, en cap cas una professió.

En quines idees treballa ara, doncs? Troba a faltar alguna cita al calendari firal de Barcelona?

Algun dia impulsaré una gran fira d'art contemporani, però distanciant-me de la proposa d'ARCO a Madrid. Seria una fira especial i ja he començat a posar-hi alguna primera pedra. Es tracta d'una iniciativa que encaixaria perfectament amb l'ADN cultural d'una metròpoli com Barcelona.