MAS-ZAPATERO LA CRISI ECONÒMICA
Crònica 08/02/2011

Miquel Valls: "A Espanya li convé no tenir Catalunya ofegada"

Reivindicatiu "Catalunya és la locomotora d'Espanya i la seva aportació permet que altres comunitats funcionin millor" Les caixes "Està en vies de solució el que s'havia d'haver fet fa dos anys"

M. Manchón / I. Pujol
4 min
Miquel Valls, ahir, en un instant de l'entrevista a la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona, a l'avinguda Diagonal.

BarcelonaMiquel Valls i Maseda (Barcelona, 1943) presideix la Cambra de Comerç de Barcelona des de l'any 2002 i al maig va iniciar el seu tercer mandat.

Vostè, sempre optimista, creu que estem en vies de sortir de la crisi econòmica actual?

Em preocupa la situació a Egipte. Aquella regió del món és un polvorí. Ha agafat per sorpresa a tothom. Era bastant optimista sobre la situació a Europa, però ara hem d'esperar a veure com acaba tot.

Pessimista, doncs?

El turisme va cada vegada millor i la indústria està exportant fins i tot per sobre del previst, i estem exportant als països BRIC (Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina).

Com valora les reformes de l'executiu espanyol?

La millora del dèficit de l'Estat (va tancar el 2010 amb un dèficit equivalent al 5,1% del PIB, mentre que les previsions apuntaven a un 5,9%) és una bona notícia, però això ha estat gràcies a l'augment dels ingressos, no de la retallada de la despesa. A l'administració li costa molt abaixar les depeses de personal.

Però s'estan fent els deures?

Hi ha una projecció sobre el dèficit del 2011 i del 2012 que ens agradaria que es complís gràcies a la rebaixa de la despesa. És a dir, a través de la rebaixa d'organismes públics, de la cessió de competències a les autonomies; en definitiva, de la racionalització de l'administració. Les previsions per al 2011 es basen en un augment del PIB del 1,3%, mentre que el consens dels analistes apunta a un increment d'entre el 0,8% i el 0,9%. S'ha de veure què passa.

I què en pensa de la reestructuració del sistema financer? Amb la fi de les caixes es perdran crèdits a les pimes?

És que les caixes no han donat crèdits a les pimes en els últims anys, concentrades en els seus problemes. Ara només poden millorar.

El decret llei impulsat per l'executiu va en la bona direcció?

Almenys ja hi ha un camí. Està en vies de solució el que s'havia d'haver fet fa dos anys: deixar de banda els actius immobiliaris.

Algunes caixes d'estalvi s'han sentit ignorades...

Comprenc la queixa d'algunes entitats. La situació s'ha precipitat. És cert que hi ha una certa urgència per part de l'Estat. Els mercats volen claredat i el procés de conversió de caixes a bancs dóna aquesta claredat. Les empreses i les famílies ens hem finançat durant els últims anys gràcies als mercats exteriors i ara ho estem pagant.

El sistema de finançament acordat fa un any pel tripartit serveix ara?

El sistema es va fer per complir-lo i perquè hi hagués lleialtat institucional. El que s'ha de discutir és que la lleialtat només arribi d'una banda i els números s'acabin fent de la manera que convé. El fons de competitivitat tenia sentit si els altres fons (com el de solidaritat) funcionaven. Segur que ho parlaran avui Mas i Zapatero (ahir per al lector). S'acabarà arribant a un acord.

De nou a negociar.

Cada negociació amb Madrid és d'una duresa i d'un desgast... S'hauria de considerar aquesta qüestió des del punt de vista institucional. S'ha d'entendre que Catalunya és la locomotora d'Espanya, és la que aporta més ingressos a l'Estat i això s'hauria de considerar. És una aportació en positiu que permet que altres comunitats autònomes funcionin millor. Catalunya està tirant de l'economia espanyola i a Espanya li convé no tenir-la ofegada.

Però vostè el va donar per bo, i ara?

El sistema actual de finançament em sembla acceptable en el marc temporal que té; el sistema del 2013 s'haurà de pactar després de les properes eleccions generals.

I què en pensa de la supressió de l'impost de successions?

És una promesa electoral. És cert que la realitat és la que és, però si no poden fer-ho ho han de dir. Sóc partidari de l'eliminació total de successions.

I de la reforma dels horaris comercials, també n'és partidari?

Farem costat als comerciants. El sector considera avui que els horaris són prou flexibles.

Una de les reivindicacions més insistents de la Cambra ha estat un nou model de gestió per a l'aeroport del Prat. Com valoren la proposta del ministre José Blanco?

Falten per concretar força coses. De moment hi ha una proposta que recull aspectes positius. El que no veiem clar és el paper determinant de les institucions catalanes en les decisions estratègiques. La nostra proposta és que entre el concessionari de la infraestructura i l'Estat (el titular) hi hagués un consorci amb un paper determinant de les institucions catalanes. Volem que el Prat competeixi amb tots els aeroports europeus propers, que Barcelona sigui un hub (centre de connexió de vols) intercontinental, oferint connexions entre Àsia i Amèrica. És important que les decisions es prenguin a Barcelona. La política no juga aquí, parlem d'economia.

El pla del govern no preveu la participació catalana en decisions estratègiques.

És una de les imperfeccions que té el sistema.

Què pensa de Spanair?

Li hem donat tot el nostre suport des del principi. Era una aposta clara per tenir una companyia de referència al Prat. Els principals aeroports tenen una companyia de bandera. Una companyia així permet fer polítiques de competitivitat. És evident que les companyies de bandera han requerit ajudes públiques molt importants, com ha estat el cas d'Iberia des del govern central i les institucions de Madrid.

L'entrada de Lufthansa serà la salvació de Spanair?

La companyia decidirà. Hi ha una tendència a la concentració de línies aèries i l'aliança Star Alliance ha demostrat un gran interès pel Prat.

Es pot retreure als empresaris falta d'implicació amb Spanair?

Estem en uns moments extraordinàriament complexos i els empresaris han de dedicar tots els seus esforços a tirar les empreses endavant. Tot i això hi ha hagut una aposta per Spanair.

Les cambres també han estat afectades per les reformes: els deixen sense les quotes obligatòries dels membres.

Ens ha agafat absolutament per sorpresa, és una actuació no negociada. És un cop molt dur per al sistema cameral, que té 125 anys d'història a Espanya. El 60% dels nostres ingressos procedeixen de les quotes dels socis i dediquem per llei dos terceres parts del nostre pressupost a la internacionalització de les empreses i la resta a formació. Ara tenim al davant dos anys de transició. Els propers mesos presentarem un pla estratègic que suposarà una reestructuració de les 13 cambres catalanes per guanyar eficiència.

I com es finançaran?

Amb quotes privades i arribant a acords amb les administracions per desenvolupar totes les nostres funcions.

stats