JORNADES DE SITGES ENTREVISTA
Crònica 04/06/2011

"Espanya necessitarà una dècada d'estretors per sortir de la crisi"

Retallades "Hi ha moments en què l'austeritat és l'única alternativa, però no és el cas d'Espanya" Zapatero "El pitjor és que no va fer res per evitar la bombolla immobiliària, igual que Aznar"

Manel Manchón / àlex Font
4 min
Wolfgang Münchau, ahir a Sitges.

L'alemany Wolfgang Münchau és un dels homes més ben informats d'Europa. Ha ostentat diversos càrrecs al Financial Times , i ara forma part de la cúpula directiva del diari. Cada dilluns escriu una influent columna que se segueix amb molt interès als despatxos de tot el continent. Ahir el vam entrevistar després de la seva participació a les jornades del Cercle d'Economia.

El governador del Banc d'Espanya considera que reduint el dèficit públic i reformant la banca, l'Estat començarà a sortir de la crisi del deute en què està immers. Hi està d'acord?

No gaire: la crisi del deute encara durarà força temps a Espanya. No crec que Espanya pateixi uns resultats catastròfics, però la gent ha de ser conscient que la crisi trigarà a desaparèixer. A Alemanya vam viure la mateixa situació després de la reunificació: el xoc fiscal i financer va ser molt similar. Van fer falta deu anys d'ajustos per sortir-ne: deu anys de salaris sense créixer, de caiguda del preu de l'habitatge...

Per tant aquí encara han de seguir caient els preus dels pisos?

La història de les bombolles immobiliàries demostra que, en termes reals [restant-hi la inflació], els preus tornen al nivell on eren abans de la bombolla. Als Estats Units, els preus de la vivenda no han canviat gens. I és lògic: una casa només són totxos i ciment, no aporta cap productivitat. Una casa concreta pot guanyar valor en funció de l'entorn, però parlo de la mitjana de país.

Quin futur ens espera?

La vida després de la bombolla serà desil·lusionant. No hi haurà una gran depressió, sinó un ajust lent i incòmode. El creixement serà dèbil i la gent parlarà d'Espanya com el malalt d'Europa. Hi haurà molta pressió per seguir fent reformes. Però no podem comparar Espanya amb Grècia, per exemple. Em sembla que Espanya té les idees més clares i que ha reaccionat millor que altres països. Però insisteixo: aquesta és una crisi de deu anys. Els bancs hauran d'assumir encara més pèrdues de les que ha reconegut el govern espanyol. El camí serà complicat. En algun moment Espanya potser tindrà problemes d'accés al crèdit, no perquè sigui insolvent sinó perquè els inversors potser tindran atacs de pànic. Són deu anys d'estretors i caldrà ser molt imaginatius.

Per què té tan clar que la crisi durarà deu anys?

Poden ser vuit o dotze. Però el que mostra l'exemple alemany és que a grans trets durarà una dècada, per molt que el president del país sigui un geni. No hi ha regles fixes: també dependrà de les polítiques que s'apliquin i dels ajustos que es facin. És millor que els ajustos salarials o del preu de la vivenda no es facin de cop i volta, sinó durant un cert temps. I Espanya ha de dedicar aquests deu anys a pensar noves formes de creixement econòmic.

Però si sabem que serà un procés molt llarg, perquè la UE obliga a reduir el dèficit tan ràpidament?

Sí, comprenc que no s'entengui... Sempre que hi ha un problema econòmic, la UE pensa automàticament que la culpa és del dèficit. Jo m'ho prendria amb més calma. Em preocuparia més per les polítiques fiscals a mitjà termini que no només a tallar, tallar i tallar a curt termini. No sóc un fan de l'austeritat. Hi ha moments en què és necessària. I en països com Grècia no hi veig cap alternativa. Però no és el cas d'Espanya.

Per tant, creu que Zapatero podria haver negociat millor fa un any i ampliat els terminis de reducció de dèficit?

No és culpa seva, no tenia alternativa. Després de Grècia, el pànic es va estendre cap a Espanya. I calia fer alguna cosa. Anunciar una forta reducció del dèficit era una manera de demostrar determinació i control de la situació. A més, si s'hagués enfrontat als altres països europeus per aquest tema, hauria perdut. En un món ideal s'hauria pogut actuar de manera menys dràstica. En comptes de retallar els sous dels funcionaris s'haurien pogut congelar, cosa que és menys desincentivadora per al consum. Si retalles sous, menys consum: és automàtic.

Com valora la gestió de Zapatero?

Al principi va ser molt complaent. Al final es va veure obligat a actuar de manera correcta. Em preocupa més el Zapatero d'abans de la crisi que el de després. Entre altres coses, no va fer res per evitar la bombolla immobiliària, igual que Aznar. Podrien haver posat impostos sobre les transaccions immobiliàries, per exemple. Pel que fa a la resta, podrien haver fet la reforma laboral en els anys de creixement, sabent que era necessària. Amb la crisi ja estàs lligat de mans i peus.

I Merkel? Es pot dir que és la presidenta d'Europa?

[Molest] No és la presidenta d'Europa, sinó la presidenta del país més gran del continent, i es troba en una situació difícil. No vol que la zona euro es trenqui però tampoc sap com vendre als alemanys la seva gestió a Europa. No és una bona venedora. De fet, és molt dolenta. I no és gaire popular. La gent no la segueix. Però és la clàssica negociadora i, arribat el cas, no farà cap bogeria que perjudiqui Espanya.

stats