Espanya perjudica la marca BCN

BARCELONA.En què pensen un europeu, un llatinoamericà, un asiàtic i un habitant dels Estats Units quan senten la paraula Barcelona ? Els núvols de conceptes resultants de 2.741 enquestes a ciutadans de nou països són demolidors: Espanya , futbol , sol i olimpíades . Ni rastre de conceptes que s'allunyin dels elements espanyols que són més tòpics des de fa dècades. Ni rastre de l'anomenat turisme de fires i congressos que s'esforcen a proclamar de manera unànime tots els agents polítics, socials i econòmics de la ciutat i que té en el Mobile World Congress el millor exemple a seguir.

La primera conclusió dels dos estudis complementaris per a la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona que ha fet la divisió d'estudis sobre marques d'Esade, Esade Brand Institute, Barcelona a ojos del mundo i Posicionamiento estratégico de la Marca Catalunya , no és política però té un punt de canvi de mapa mental més o menys sorprenent si s'hi suma l'actual negativitat que desprèn en l'àmbit econòmic la marca Espanya i la projecció monotemàtica que aconsegueix l'Estat al voltant del turisme. "I això ara resta més que suma", apunta el professor associat i director de l'institut, Josep Maria Oroval. "La marca Espanya al món s'ha treballat extraordinàriament bé per als interessos del turisme, però això no serveix per als negocis", afegeix.

Temps de postolimpisme

Fins ara la creença generalitzada, sobretot després de l'impacte que va significar a escala mundial l'organització dels Jocs Olímpics, era que Barcelona podia funcionar com a marca autònoma al marge d'Espanya i de Catalunya i que, en qualsevol cas, la ciutat era molt més coneguda que el país. Això no ha deixat de ser cert però el que ha variat a l'alça és el nivell d'anticossos que genera per a Barcelona el lligam que té amb Espanya, que en lloc d'atreure clients els fa fugir.

El remei, en aquest sentit, segons apunta Oroval sobre la base de les conclusions dels dos estudis, comporta sumar les dues potencialitats de Barcelona i Catalunya, que fins ara han estat més febles que Espanya i que a més han estat enfrontades per qüestions d'equilibris polítics, i presentar-se unificades al món com a símbol de treball i emprenedoria. A tall d'exemple gràfic, la recomanació d'Esade implica "aprofitar l'experiència de Barcelona Activa no per fer rèpliques locals sinó per fer una mena de Catalunya Activa".

Ara bé, aquesta joint venture entre Barcelona i Catalunya té unes garanties d'esclat global encara insuficients, ja que per exemple només un 4,2% dels enquestats associen Barcelona a Catalunya i, encara pitjor, només un irrisori 1,5% saben que a Barcelona es parla català. Els més informats en aquest segment són els ciutadans europeus i llatinoamericans que han estat algun cop de visita a Barcelona (al voltant d'un 7% saben vincular la ciutat i el país).

La lògica dels estats

El primer impediment per a aquesta projecció internacional continua sent la impossibilitat que Barcelona aprofiti l'efecte capital d'estat que sí que tenen Madrid i Parísm, però en aquest mateix context hi ha exemples de països que tenen una capital administrativa i una capital econòmica, com els casos de Roma i Milà a Itàlia i Brasília i Sao Paulo al Brasil. "Barcelona pot jugar la lliga de les capitals econòmiques", conclou Oroval.

Alguns elements esperançadors per a la projecció econòmica, segons els estudis d'Esade Brand Institute, tenint en compte que van ser encàrrecs dels anteriors equips de govern a Barcelona i a Catalunya, són el compromís de la Generalitat de mantenir el suport a la difusió de la marca Catalunya i el creixement exponencial que en els últims anys s'ha produït en el turisme cultural que arriba. Gaudí , cultura , museu , història i ciutat ja surten al núvol de conceptes.