THE NEW YORK TIMESDirigents des de Washington a Frankfurt, Alemanya, han declarat fa poc que el pitjor per a l'eurozona ja ha passat. Però aquí a Espanya abunden els indicis preocupants. Sobre el paper, Espanya és lluny de necessitar un rescat a l'estil grec: el deute, encara que a l'alça, és a la meitat del nivell del govern grec. I els bancs espanyols, ajudats per l'efectiu abundant i barat del programa de préstecs del Banc Central Europeu, segueixen facilitant a Madrid els diners que necessita per anar tirant endavant.
Però els experts avisen que una alarmant combinació d'austeritat fiscal a l'alça i una fallida immobiliària que empitjora amenacen d'instaurar a Espanya un cercle viciós econòmic com el que va posar Grècia de genolls. "Els números no quadren", explica Jonathan Tepper, fundador de Variant Perception, una empresa de recerca amb seu a Londres. "Tard o d'hora Espanya necessitarà algun rescat d'algun tipus". Els negocis lluiten per la supervivència mentre el país entra en la segona recessió des de l'inici de la crisi financera global del 2008. Hi ha uns 5,3 milions d'aturats -gairebé la quarta part de la mà d'obra-, mentre que la meitat dels joves del país en edat laboral no troba feina.
Els inversors en bons tenen cada vegada més dubtes que el nou govern conservador espanyol pugui solucionar els problemes sense ajuda. S'han convertit en agressius venedors de títols de l'Estat i hi ha molts fons de cobertura ( hedge funds ) que no aposten pels bancs dels país en dificultats i ho demostren retallant les participacions.
Des de principis de mes, la taxa de rendiment dels bons del país a deu anys, que és la millor manera de mesurar a temps real com valoren els inversors privats les possibilitats d'Espanya, ha saltat a un 5,4%, quan a finals de febrer era d'un 4,9%. Com a contrast, els bons d'Itàlia, un altre país considerat un possible punt problemàtic, s'han mantingut relativament estables. I a Brussel·les, tot i que la posició oficial diu que la crisi de l'euro ja és història, alguns polítics de la Comissió Europea sembla que en privat parlen amb preocupació de la capacitat d'Espanya per generar el creixement que necessita per gestionar els seus deutes i crear ocupació. "La idea que l'operació de refinançament a llarg termini (LTRO en les sigles en anglès) i l'acord grec han tret Europa de la situació de crisi i han preparat l'escenari per a una expansió és una ximpleria", afirma Richard Portes, expert en política financera europea a la London Business School. La LTRO és el nom del programa de préstecs barats que el Banc Central Europeu fa als bancs. "El tema amb països com Espanya és aquest: Què farà arrencar el creixement?", es pregunta Portes.
Aturar l'economia espanyola ha estat la urgent necessitat d'empreses, bancs i individus espanyols per poder-se centrar a reduir el deute. Mentre que el deute públic és relativament modest, el deute privat ha augmentat fins a un 227% del producte interior brut, segons les estadístiques oficials. I això el posa en els nivells més alts d'Europa.
Tensions socials
I encara que els bancs neden en efectiu gràcies la generositat del Banc Central Europeu, globalment els crèdits a empreses i individus a Espanya s'ha reduït en un 4% al gener, la caiguda mensual més accentuada en més de dos anys. Mariano Rajoy, el president del govern espanyol, intentarà arribar al 5,3% (seguint el pressupost aprovat divendres, just després de la vaga general). Però fins i tot aquestes prediccions semblen optimistes. Citigroup preveu que l'economia espanyola es reduirà un 2,7% el 2012, al davant només de Portugal i Grècia a l'eurozona. El banc preveu que el 2013 no serà gaire millor, amb una economia que perdrà un 1,2% més. "Estem arribant a una taxa d'atur del 25%", diu Santiago Carbó Valverde, consultor financer i catedràtic d'economia a la Universitat de Granada. "Quan dónes medicines molt fortes a un cos dèbil passa això".
Les tensions socials, que abans es veien alleujades pels diners generats per l'economia submergida i el coixí de suport que ofereixen les famílies extenses, comencen a aflorar. A Espanya, 1,6 milions de llars van acabar l'any passat amb tots els membre de la família sense una feina estable. Això està fent que gent com Dionisio Santamaría, un treballador dels serveis de la construcció que ha estat acomiadat, hagi de visitar una entitat benèfica religiosa aquí, al centre de Madrid, cada mes per recollir 70 euros de menjar (pasta, sucre, galetes i altres articles bàsics) per poder alimentar la seva dona i dos fills petits. Per mitjà de feines a temps parcial, la parella guanya uns 600 euros al mes, la major part dels quals la inverteixen en el lloguer de l'apartament on viuen a Ciudad Lineal, un barri de Madrid.
Suport vital
De moment, el Banc Central Europeu manté els bancs espanyols en suport vital i ajuda a alliberar la tensió a Madrid. Des que el banc central va començar al desembre a oferir préstecs barats a tres anys a bancs europeus amb problemes, les institucions financeres espanyoles han estat dels receptors més entusiastes. Han manllevat uns 150.000 milions d'euros del banc a un interès de l'1%. D'aquesta quantitat, aproximadament un terç s'ha fet servir per comprar deute del govern espanyol a uns interessos considerablement més alts, de manera que han augmentat els beneficis bancaris. "Estan fent servir els bancs per centrar el risc sobirà de manera artificial", explica Íñigo Vega, analista bancari espanyol del Crédit Agricole Cheuvreux, en referència al govern espanyol. "Els bancs ho fan per patriotisme i perquè no hi tenen res a perdre. Però què passarà a la segona meitat d'aquest any quan el BCE deixi de prestar diner barat?"
Amb una economia que torna a entrar en recessió, els bancs es mostren poc inclinats a donar crèdits a persones de risc. I el mercat immobiliari segueix en caiguda lliure. En el quart trimestre del 2011, els preus de l'habitatge van caure un 11,2% comparat amb els de l'any anterior. Mentrestant, la restricció creditícia a prestataris normals no és cap bona notícia i ofega empresaris petits i mitjans, que es veuen obligats a acomiadar treballadors.
