Anàlisi
Crònica 18/03/2011

Els Estats Units reafirmen la seva política nuclear

Núria Ferragutcasas
2 min
La nuclear de San Onofre abasteix gairebé tot el sud californià.

Corresponsal a washingtonLes energies renovables o netes són el valor de futur. "El país que sigui líder en energies netes, serà el líder de l'economia mundial", va assegurar el president dels Estats Units, Barack Obama, en el seu primer discurs de l'estat de la nació. Aquest any ha afegit un altre objectiu a la seva aposta: un 80% de les cases dels EUA rebran energia de fonts netes el 2035. Això sí, Obama va aclarir que aquestes fonts inclouen, a més de les renovables eòlica i solar, el carbó net, el gas natural i l'energia nuclear. Aquesta última es troba ara sota sospita després de l'accident a Fukushima. Tot i així, la inquietant situació que viu el Japó no ha fet trontollar gens ni mica l'aposta ferma d'Obama per l'energia nuclear.

Els EUA són amb 104 centrals nuclears el màxim productor del món d'energia nuclear comercial. Aquesta energia genera un 20% de l'electricitat del país, una xifra necessària segons el secretari d'Energia, Steven Chu, per aconseguir l'objectiu d'incrementar l'ús de fonts netes. Per mantenir aquesta proporció la indústria ha calculat que s'ha de construir un nou reactor cada any entre el 2016 i el 2035. "Aprendrem de l'experiència del Japó per seguir enfortint la indústria nuclear del país", va dir Chu, premi Nobel de física, davant d'un subcomitè del Congrés. Tant el president Obama com el secretari Chu han assegurat que les centrals nuclears dels Estats Units estan dissenyades per resistir certs nivells de terratrèmols. La Comissió Reguladora Nuclear dels EUA va assegurar ahir que cada any hi ha una possibilitat entre 74.000 que un reactor sigui danyat per un terratrèmol.

El desenvolupament de l'energia nuclear es va aturar el 1979 després de l'accident a la central Three Mile Island, a Pennsilvània. Durant els últims 30 anys no s'ha construït cap altra nuclear, però Obama s'ha proposat rellançar aquesta energia i en el seu pressupost per al 2012 té una partida de 25.675 milions de dòlars per subvencionar la construcció de noves centrals i reduir la dependència dels EUA del petroli estranger. Al febrer, Obama va anunciar la concessió del primer préstec públic per construir una central nuclear a l'estat de Geòrgia. A més de preveure la construcció de nous reactors, el govern d'Obama espera renovar llicències a algunes de les 104 centrals ja existents.

La majoria de les centrals nuclears funcionen amb llicències de 40 anys i poden ser prorrogades 40 anys més. Alguns congressistes han demanat al govern que revisi amb més profunditat la seguretat de les nuclears abans d'estendre les llicències. "No estem fent res diferent. Res de res", va criticar la senadora demòcrata per Califòrnia Barbara Boxer durant la intervenció del cap de la Comissió Reguladora de l'Energia Nuclear, Gregory Jazcko, al Senat.

Enquesta desfavorable

Tot i la determinació del president Obama, l'opinió pública nord-americana podria fer endarrerir les polítiques a favor de més energia nuclear. Segons una enquesta de l'institut Gallup, un 70% dels ciutadans han manifestat que tenen més preocupació per la seguretat de les centrals nuclears dels Estats Units des del desastre nuclear al Japó, i un 47% s'oposen a la construcció de nous reactors.

stats