09/10/2011

Els Estats Units se sumen a la protesta

2 min
Els Estats Units se sumen a la protesta

Rick Perry és candidat a la nominació presidencial pel Partit Republicà i governador de Texas des del 2001, quan el seu antecessor George Bush va canviar el ranxo per la Casa Blanca. Ocupa una fluctuant segona posició en les enquestes, sovint superat per Mitt Romney, i ha estat portada al Time .

Divendres deia en to emotiu: "Cada vida… cada vida val la pena de ser viscuda, sense tenir en compte les circumstàncies […]. Com a nord-americans hem d'afirmar el valor de la vida. Ser pro vida no és per mi un eslògan de campanya, perquè, per mi, hi ha un principi absolut: tot ésser humà té dret a la vida. Tota vida humana… tota vida humana està feta a la imatge del Creador (ovació), i tota vida humana ha de ser protegida, des dels més fràgils (la gent gran) fins als més vulnerables (els no nascuts), i em sento orgullós d'haver firmat un pressupost que, a Texas, ha retirat els fons públics a les campanyes de planificació familiar" (gran ovació, gent dreta). D'ençà que Rick Perry governa Texas s'hi han executat 235 persones.

La setmana passada, el president Obama va anunciar que un Drone, avió de la CIA no tripulat, havia matat al Iemen Anwar al-Awlaki, terrorista d'Al-Qaida de nacionalitat nord-americana. Durant unes hores, alguns mitjans van preguntar-se si el president podia matar compatriotes, actuant conforme als usos excepcionals de la guerra en comptes de capturar i jutjar, d'acord amb els principis més bàsics de l'estat de dret. L'endemà, Obama va ser ovacionat al sopar anual de Human Rights Campaign. S'hi celebrava el final del don't ask, don't tell que obligava gais i lesbianes a mentir sobre la seva condició personal quan ingressaven a l'exèrcit.

Ja deia George Orwell fa més de 60 anys que "el llenguatge polític està dissenyat per fer que les mentides sonin honestes i l'assassinat respectable". El problema és que en l'època digital vivim sota la pluja torrencial d'informació que fracciona el discurs públic en mil milions de talls de veu carregats de mitges veritats, cinismes i distorsions de la realitat.

La veritat del carrer

Haver de traduir el discurs públic per entendre el que realment estan dient els polítics, els banquers o els periodistes pot ser divertit durant la mitja hora del Polònia , però no hi ha corcó més eficaç de la imprescindible confiança social que viure sota un constant dèficit de veritat.

Aquest malestar també explica la revolta dels indignats de la plaça Catalunya o la dels Ocupa Wall Street. "He vingut perquè sento que estic perdent el control de la meva vida", em deia Casey, un programador informàtic vingut de Califòrnia, mentre que l'actor Tim Robbins emfatitzava: "A diferència del Tea Party, que és un moviment pagat per la dreta per impulsar l'agenda de la dreta, això és un moviment sorgit del carrer, de gent que vol que la seva agenda sigui tinguda en compte".

Qui és la gent del carrer? "Som el 99%", diu l'eslògan més repetit a Zuccotti Park. I a jutjar per les diferències de renda, això sí que no sembla una mitja veritat.

stats