Tanta austeritat està ofegant l'economia europea. Ho adverteixen alguns experts en la matèria, però només cal fixar-se en les xifres de l'atur per veure com les retallades que estan impulsant la majoria de governs de la Unió Europea (UE) -obligats a complir al peu de la lletra amb la disciplina fiscal imposada per Brussel·les- estan engreixant a un ritme frenètic les dades de desocupació. Les últimes xifres disponibles, de finals del 2011, apunten a una taxa d'atur rècord a la UE (9,8%), amb Espanya al capdavant amb més d'un 22% de desocupats, seguida de Grècia (18,8%), un país que torna a estar a un pas del col·lapse financer. L'augment de la taxa d'atur és una de les conseqüències de la recepta que ha triat la UE, o que ha imposat Alemanya, com a via per sortir de la crisi: l'austeritat.
Amb una Europa que torna a caminar perillosament vora la recessió, els socis comunitaris han ampliat mires i consideren que cal posar també l'accent en el creixement i a crear ocupació per equilibrar la balança. A la cimera extraordinària que celebren avui els caps d'estat i de govern de la UE a Brussel·les, els socis tenen previst aprovar un pla d'ocupació que inclou utilitzar els 82.000 milions d'euros dels fons de cohesió que encara no han estat assignats per finançar projectes per lluitar contra l'atur. Els líders també han de tancar un acord polític sobre el Tractat internacional per reforçar la disciplina fiscal.
Lluitar contra l'atur
Els socis europeus aprovaran un pla per crear ocupació
El projecte franco-alemany, que ha rebut també el suport d'Espanya, consisteix a reorientar els diners dels fons de cohesió i socials per al 2012 i 2013, destinats originàriament a infraestructures, cap a mesures per impulsar l'ocupació i ajudar les petites i mitjanes empreses. La iniciativa també inclou l'obligació dels governs de presentar plans estatals específics per combatre l'atur juvenil, el principal col·lectiu afectat per la crisi.
Més disciplina fiscal
Els líders es comprometran a l'equilibri pressupostari
Els socis han de tancar un acord polític del pacte fiscal europeu, un acord internacional que es farà al marge de les institucions comunitàries -per l'oposició del Regne Unit- en què els governs es comprometen a complir amb l'equilibri pressupostari. Els estats membres hauran d'incloure a les seves lleis estatals l'obligació de no superar el 3% de dèficit públic. Londres sembla que ha suavitzat el seu veto al nou Tractat. La seva opinió és rellevant perquè, tot i que de moment es quedarà al marge de l'acord, la voluntat de Brussel·les és integrar el pacte fiscal a la legislació comunitària abans de cinc anys. El Tractat se signarà a la cimera del març.
Complir amb el dèficit
Rajoy vol que Brussel·les s'avingui a revisar l'objectiu
És la primera cimera de la UE per a Mariano Rajoy i no tindrà un paper fàcil. Els socis europeus esperen que Espanya ratifiqui que complirà amb l'objectiu de rebaixar fins al 4,4% del PIB el dèficit aquest any. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ja ha admès que és gairebé impossible complir i espera que Europa cedeixi i flexibilitzi l'objectiu. Tanmateix, Rajoy ja ha dit públicament que Espanya complirà. Tant la Comissió Europea com Alemanya estan en contra de donar una treva a l'Estat, però la cimera podria servir per obrir el debat sobre la qüestió.
Altra vegada Grècia
El segon paquet d'ajuda al país hel·lè penja d'un fil
La crisi grega no figura en l'agenda oficial però la situació econòmica del país és tan crítica que la qüestió es convertirà en un dels principals temes de discussió de la cimera. Als problemes del govern grec per pactar amb la banca privada la quitança del 50% del deute, s'hi suma la nova estimació feta del segon rescat, que arriba als 145.000 milions d'euros, 15.000 més del previst inicialment. Els socis de l'eurozona encara han de concretar detalls del segon paquet d'ajuda.
Tallafocs per a la crisi
L'eurozona encara no té clar com reforçar el fons de rescat
L'augment dels diners disponibles en el fons de rescat és un tema que encara no està resolt, tot i que és un dels tallafocs més importants per aïllar la zona euro de la crisi grega. Alemanya podria estar disposada a posar-hi més diners, com demanen Espanya i Itàlia, si el pacte fiscal té èxit. Com més diners hi hagi, menys risc d'haver d'utilitzar-los hi haurà, asseguren algunes capitals.
