Europa, SA

Barcelona.La frustrada sortida a borsa de Loteries delata la contradicció que es deriva de l'actual conjuntura econòmica internacional. Per una banda, els països perifèrics de la zona euro tenen urgència a fer caixa a través de la venda d'actius públics per reduir així el seu dèficit, però les turbulències dels mercats -generades per la mateixa inestabilitat econòmica- incideixen directament en les valoracions de les joies públiques i les situen en alguns casos a preu de bijuteria.

Grècia i Portugal van ser els primers estats a traçar plans de privatitzacions per poder rebre els ajuts de rescat acordats amb la UE, el BCE i l'FMI. Espanya i Itàlia els van seguir per tractar de neutralitzar l'efecte contagi i eixugar així part de l'elevat deute que suporten. Ineludiblement la crisi propiciarà una onada liberalitzadora a Europa, amb un sector privat que assumirà noves funcions i guanyarà quota de poder.

"El sector públic ha de reflexionar sobre quins són els sectors en què ha d'estar representat i si és l'operador més eficient en determinats serveis", explica el director de programes per a la gestió pública de l'escola de negocis Iese, Antonio Núñez. L'acadèmic apunta que "calen noves fórmules de col·laboració público-privades que abans no es contemplaven, perquè moure'ns en monopolis provoca moltes ineficiències". "Les línies vermelles -afegeix- han d'estar en els serveis essencials, com l'àrea de defensa i potser algunes infraestructures". Núñez posa com a exemple la iniciativa de la Comunitat de Madrid de treure a concurs la construcció i la gestió d'hospitals.

Subhasta massiva

Grècia és el país amb un pograma de privatitzacions més ambiciós, ja que són una de les poques cartes que li queden per intentar evitar la fallida. El govern hel·lè s'ha proposat ingressar 50.000 milions d'euros en privatitzacions fins al 2015. Aquest any s'haurien de rebre 5.000 milions per aquest concepte.

Ente els principals actius que té en venda Grècia, hi figuren l'empresa nacional de loteria (OPAP), l'operador de correus estatal (Postban), la petroliera Elpe, l'aeroport d'Atenes, l'empresa d'aigua Eydap, la gasista Depa, l'elèctrica Public Power Corporation i les autopistes de l'Hellenic Motorways. El govern grec va vendre al juny el 10% del seu operador de telefonia (OTE) a Deutsche Telekom per 400 milions.

Portugal pretén cobrar 5.500 milions amb la desinversió a empreses públiques com Aeroportos de Portugal, Correios de Portugal i la petroliera Galp. L'executiu s'ha compromès a accelerar la privatització de TAP, EDP i Redes Energeticas Nacionais (REN), que es podrien vendre abans de finals d'any.

Espanya podria ingressar prop de 27.000 milions d'euros gràcies a les privatitzacions parcials d'Aena i de Loteries, a més de les concessions de la gestió dels aeroports de Barcelona i Madrid. Això no obstant, en el cas espanyol la urgència no és tan dramàtica i es pot permetre el luxe d'esperar que les condicions de mercat siguin més favorables, com s'ha demostrat amb la frustrada col·locació a borsa del 30% de Loteries (els bancs d'inversió havien rebaixat les perspectives d'ingrés de l'Estat de 7.000 a 3.500 milions d'euros).

El govern liderat per José Luis Rodríguez Zapatero preveia inicialment recaptar 14.000 milions amb l'entrada del sector privat a Loteries i Aena, mentre que les concessions del Prat i Barajas haurien d'aportar 12.000 milions (5.300 milions de pagament inicial més un 20% de la facturació durant els vint anys de contracte). La venda del 49% d'Aena no té calendari i arribarà quan ho facilitin les "condicions de mercat".

La Sepi s'aprima

L'executiu espanyol també ha donat llum verda a la venda d'algunes de les participacions del hòlding estatal Sepi. Es tracta del 2,71% que manté a International Airlines Group (resultat de la fusió entre Iberia i British Airways), el 8,65% al grup d'alimentació Ebro Foods i un 10% a Red Eléctrica de España. Aquestes participacions tenen un valor de mercat de 723 milions d'euros atenent al tancament borsari de divendres.

Antonio Núñez remarca que en aquests processos de privatització és molt important el "consens entre els principals partits polítics", acord que no s'ha produït a Espanya entre el PP i el PSOE.

Àngel Saz, professor de l'Institut de Governança i Direcció Pública de l'escola de negocis Esade, es mostra més partidari de fórmules com la concessional, que garanteix un ingrés inicial i un flux de caixa recurrent durant un període de temps llarg. Igual que Núñez, Saz considera que a Espanya encara hi ha marge per privatitzar serveis i apunta també cap a la sanitat.

Però de moment en cap cas a Europa s'està arribant a l'extrem privatitzador dels Estats Units, que han posat en mans del sector privat moltes de les seves presons.

El cas italià

A diferència d'Espanya, que durant els anys 80 i 90 va privatitzar els grans monopolis estatals, com Repsol, Telefónica i Endesa, Itàlia encara té participacions estratègiques a grans empreses. És el cas de l'elèctrica Enel (propietària del 92% d'Endesa), la petroliera Eni, Telecom Italia i Finmeccanica, companyia especialitzada en aeronàutica i defensa. Però ara la crisi del deute ha obligat el govern de Silvio Berlusconi a estudiar la privatització d'aquestes empreses.

Una paradoxa: els bancs d'inversió i les agències de qualificació creditícia, que per molts han tingut molt a veure amb el col·lapse d'algunes economies (Goldman Sachs va ser clau en el maquillatge comptable a Grècia), intervenen també en els processos de privatització. Els primers són els encarregats de fer les valoracions de les empreses públiques i de trobar compradors, mentre que la qualificació de les firmes de ràting és essencial a l'hora de trobar recursos per finançar les operacions.

França, l'estat europeu amb més presència empresarial, no sembla plantejar canvis en aquest sentit. L'Estat francès té participacions importants a l'elèctrica EDF (84%), la gasista GDF Suez (36%), France Telecom (73%) i Renault (15%).

Catalunya també estudia fórmules per reduir el dèficit. Ha posat a la venda una vintena d'immobles per recaptar prop de 500 milions d'euros i estudia la privatització d'empreses com Tabasa (concessionària dels túnels de Vallvidrera) i Aigües Ter Llobregat.