Europa creu suficients les retallades a Espanya
Els socis europeus no exigiran més reformes a Espanya, a qui veuen ara fora de perill en la crisi de l'eurozona. Les insinuacions alemanyes de més sacrificis han quedat aplacades a la cimera.
Brussel·lesDavant les especulacions dels últims dies sobre la intenció d'alguns governs de l'euro de demanar noves retallades a Madrid, el president de França, Nicolas Sarkozy, va sortir en defensa d'Espanya per dir que la Unió Europea considera que ja està ben encaminada per sortir de la crisi. "Gràcies als esforços del govern de Zapatero i al sentit de la responsabilitat de l'oposició de Mariano Rajoy, Espanya ja no està en la primera línia de la crisi", va assegurar Sarkozy en la roda de premsa posterior al Consell Europeu dels Vint-i-set. Segons fonts diplomàtiques, en les reunions d'ahir cap soci va exigir més sacrificis a Zapatero.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, havia advertit dissabte que Espanya necessitava fer més esforços per rebaixar el dèficit, però ahir va optar per callar i va centrar les demandes de més esforços en Itàlia i Grècia. Les explicacions de Zapatero, que reivindicava que les mesures addicionals preses permetran comptar amb més de 7.600 milions d'euros extres al govern, sembla que van convèncer els seus col·legues europeus.
Pressió per a Itàlia
Itàlia va ser el blanc de les crítiques més dures. Els líders europeus van instar el govern italià -Sarkozy i Merkel es van reunir amb el primer ministre, Silvio Berlusconi, a primera hora del matí- a fer més retallades de les previstes. "No es pot demanar solidaritat si aquell a qui s'ajuda no fa els esforços necessaris", va dir una duríssima Merkel en referència a Itàlia i Grècia. Roma, igual que Madrid, espera que el fons de rescat serveixi per ajudar els països més afectats per la crisi del deute. A canvi, la resta de socis de l'euro demanen que s'apliqui al peu de la lletra la recepta de l'austeritat.
Sense acord per al 'tallafocs'
Els caps d'Estat i de govern de la Unió Europea van pactar en la cimera d'ahir les línies generals del pla per posar fi a la crisi del deute crear un tallafocs que eviti contagis, però no van tancar cap acord, tal com havia advertit Merkel. La complexitat dels temes que hi ha damunt la taula fa que les negociacions s'hagin d'allargar un parell de dies més i s'haurà d'esperar a les cimeres de líders europeus i de l'eurozona previstes per dimecres.
D'aquestes trobades n'ha de sortir la signatura final de l'estratègia per recapitalitzar la banca europea (dissabte els ministres de finances van xifrar la injecció que necessiten les entitats en 100.000 milions d'euros), així com també els plans per abordar la fallida parcial grega i definir què serà i com s'utilitzarà el fons de rescat europeu. Els tres temes estan prou interrelacionats perquè calgui un pacte global que actuï de mur de contenció per evitar que la crisi grega contagiï la resta d'economies de la zona euro. "S'està dibuixant un acord ampli", va insistir Sarkozy. El president de França va sortir a mitja tarda amb la cancellera alemanya a fer una compareixença davant la premsa per anunciar que les negociacions avançaven bé però sense acords concrets encara. Hi ha el temor que els dubtes que encara persisteixen a Europa enfonsin les borses avui.
El punt més conflictiu de les negociacions és el fons de rescat. Es vol utilitzar no només per rescatar països amb problemes, sinó per aplacar del tot la crisi del deute. Els socis de l'euro, però, no es posen d'acord sobre com ampliar els diners disponibles al Fons Europeu d'Estabilització Financera i sobre els usos que pot tenir. La idea d'Alemanya -i la que té més probabilitats de sortir endavant- és convertir el fons en una mena d'agència financera que capti diners als mercats i després els inverteixi en bons sobirans dels països de l'eurozona. La Xina seria un mercat on anar a captar inversors per a aquest fons.
