Europa debat el segon rescat grec

Brussel·Les.Els ministres de Finances de la zona euro estudiaran avui l'opció de concedir un segon rescat a Grècia en una reunió de l'Eurogrup a Brussel·les, a la qual també havia d'assistir el director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Dominique Strauss-Kahn. No hi compareixerà, a causa de la detenció de dissabte.

Al marge del futur de la carrera política de Strauss-Kahn -gairebé tothom donava per fet que renunciaria al càrrec a l'FMI per presentar-se a les eleccions franceses-, la seva inhabilitació contribuirà a enterbolir encara més la cimera d'avui i a afegir tensió als mercats financers. Cal tenir present la importància de l'FMI en la recuperació de les finances dels països europeus amb problemes. En concret, aquest organisme internacional aportarà 26.000 milions a la reconstrucció financera de Portugal.

En aquest sentit, el que sembla segur en la cimera d'avui és l'aprovació formal per part dels ministres de l'eurozona del rescat de 78.000 milions d'euros per a Portugal, el tercer país de la moneda única a caure. El fons d'ajut a Lisboa ha estat qüestionat fins a l'últim moment pel veto de Finlàndia, que finalment ha acceptat sumar-se a la solidaritat, però a canvi que s'estudiï imposar algunes condicions a Lisboa, com ara la participació d'inversors privats al programa d'ajut.

El rescat, que serà aprovat avui i ratificat demà a l'Ecofin, preveu els 26.000 milions esmentats de l'FMI i 52.000 milions més dels països de la UE. L'interès que s'aplicarà en aquesta segona partida en què participa Espanya serà d'entre el 5,5% i el 6%, com ja va avançar fa una setmana el comissari econòmic Olli Rehn. És a dir, un interès molt més elevat que el del rescat grec.

A canvi dels préstecs, Portugal ha de complir un programa que inclou mesures de consolidació fiscal, augment dels impostos, abaratiment dels acomiadaments, retallades en la sanitat i l'educació, així com l'assumpció d'un objectiu de dèficit del 5,9% del PIB per al 2011, del 4,2% per al 2012 i del reglamentari 3% per al 2013. Tot plegat, provocarà una recessió que els analistes preveuen que es perllongarà dos anys, però permetrà al país recuperar-se.

L'endeutament grec

Tornant a Grècia, el seu volum d'endeutament -el més alt de la UE, d'un 142% sobre el PIB- ha posat en dubte que pugui finançar-se als mercats el 2012, com es preveia en el primer rescat. A més, s'han multiplicat els rumors que serà necessari reestructurar el deute i ampliar el fons d'ajuda més enllà dels 110.000 milions d'euros que va rebre el maig del 2010. La discussió se centrarà a estudiar quines opcions hi ha per salvar l'euroeconomia grega.

Si bé tant Olli Rehn com la cancellera alemanya, Angela Merkel, s'han esforçat els últims dies per calmar els mercats, Grècia serà la protagonista de la trobada. El ministre de Finances de Luxemburg i president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha estat el més sincer respecte a la reunió d'avui: "A Grècia ens enfrontem amb un problema clàssic de competitivitat", va apuntar recordant que el país ha perdut el 25% de la seva eficiència interna des que es va sumar a la moneda única. "No tenim una crisi de l'euro, però sí una crisi del deute en alguns països", va afegir. Segons les previsions, el dèficit grec el 2011 serà del 9,5% (molt per sobre del 7,6% pactat), i el deute pujarà del 142,6% al 157,7% del PIB d'aquí a finals d'any.

Finalment, els ministres de Finances discutiran la situació d'Irlanda, la segona economia que va necessitar un rescat (85.000 milions d'euros al desembre). Dublín ha demanat una rebaixa del tipus d'interès (5,8%). Una petició que França pretén condicionar al fet que Irlanda rebaixi el seu competitiu impost de societats (el més baix de la UE, del 12,5%).

D'altra banda, Juncker demanarà ajuda avui entre els seus homòlegs de l'eurozona per donar suport a l'italià Mario Draghi com a substitut de Jean-Claude Trichet a la presidència del Banc Central Europeu (BCE). Draghi, governador del Banc d'Itàlia, té el suport clar de Silvio Berlusconi i Nicolas Sarkozy, però només un sí sense gaire convicció d'Alemanya. La cancellera, Angela Merkel, hauria preferit Axel Weber, el president del Budesbank, però Weber va abandonar voluntàriament la carrera per ocupar la cadira de Jean-Claude Trichet.