CRISI DE L'EURO LA FI DELS VINT-I-SET
Crònica 10/12/2011

Europa es trenca

Laia Forès
4 min
Europa es trenca

BRUSSEL·LESEl primer ministre britànic, David Cameron, jugava ahir amb el mòbil tot sol assegut a la cadira mentre la resta de líders xerraven animadament, drets, esperant la reunió matinal després d'una llarguíssima nit de negociacions. La imatge, emesa per les televisions europees, és l'expressió perfecta de la nova Europa, un projecte que comença a fer aigües per l'actitud intransigent del més euroescèptic dels membres del club, el Regne Unit.

La cimera de la Unió Europea (UE) que ahir va acabar a Brussel·les marcarà una fita en la història. Els països de l'euro buscaven un acord per modificar els Tractats de la UE per tal de reforçar la disciplina fiscal i la integració econòmica dels seus socis, però es van trobar amb un Cameron que, esperonat per l'ala euroescèptica del seu partit, es va negar en rodó a admetre modificacions. Demanava a canvi excloure Londres d'algunes normes sobre regulació financera per protegir els interessos de la City.

La jugada no li ha sortit bé aquesta vegada a David Cameron. Enfront de la inflexibilitat del Regne Unit, els països de l'eurozona van decidir, com ja havien amenaçat prèviament, impulsar les noves normes de disciplina a través d'un nou acord intergovernamental que es farà al marge del paraigua de la UE. Serà un acord internacional que tindrà forma de Tractat, impulsat pels 17 socis de l'euro i que estarà obert a la resta d'estats membres. Sis governs ja van anunciar ahir mateix que s'hi afegiran, mentre que Suècia, Hongria i la República Txeca van demanar més temps per consultar-ho als seus Parlaments. El resultat és un pacte fiscal dirigit a retornar la confiança als mercats que deixa aïllat el Regne Unit, que, quedant exclòs del nou Tractat, no tindrà cap marge de maniobra per influir en la política econòmica de l'eurozona. "Ha estat una decisió difícil, però què hi farem", va assegurar Cameron.

La nit de dijous a divendres va ser molt tensa a la seu del Consell de la UE. La reunió havia començat a dos quarts de vuit del vespre i no es va acabar fins passades les cinc de la matinada. Gairebé 10 hores de discussions. El president de França, Nicolas Sarkozy, promotor juntament amb Alemanya del nou Tractat, va viure un nou enfrontament amb Cameron. A la matinada, Sarkozy va sortir davant la premsa amb els ulls cansats però molt eloqüent en el seu discurs: "El món sencer podrà constatar que hem après dels nostres errors del passat", va dir en referència a les vegades que s'ha permès al Regne Unit quedar al marge de normatives europees a canvi del seu compromís de no vetar acords. L'euro, precisament, n'és un exemple. L'adopció de la moneda única és obligatòria pels socis europeus si el país compleix amb uns paràmetres econòmics mínims. El Regne Unit, però, continua amb la lliura esterlina per exigència de Londres, tot i complir amb els requisits per formar part de l'eurozona. Al llarg de la història, al país se li han permès tantes excepcions que s'ha convertit en un nen mimat. Aquesta vegada, però, els socis de l'euro no han tingut tanta paciència.

Nou tractat al març

L'acord internacional que signaran, previsiblement, gairebé tots els socis preveu un enduriment de la disciplina fiscal amb sancions automàtiques per als països incomplidors. La idea és que se signi a principis de març, però posteriorment els països hauran de sotmetre el Tractat a ratificacions parlamentàries, un procés que afegeix incertesa a la capacitat de l'eurozona per posar en marxa les mesures acordades. Tot i això, la cancellera alemanya, Angela Merkel, autèntica artífex dels canvis que es planteja ara Europa, va assegurar que "la credibilitat de l'euro està escrita en majúscules".

La maniobra de la zona euro podria servir per convèncer els mercats de la capacitat de la UE per salvar a la moneda única -cosa que encara s'ha de veure- però institucionalment obre una fractura amb conseqüències difícils de preveure. La nova base legal estarà vinculada d'alguna manera a la Comissió Europea, però es farà al marge de la Unió, amb el perill que comporta de rebaixar el nivell democràtic de l'acord. És, de fet, l'inici del camí cap a una Europa federal on les institucions comunitàries, especialment el Parlament Europeu, l'única institució escollida directament pels ciutadans, no hi pinten res.

Divorci europeu

En un moment en què els dirigents europeus demanen més Europa, a l'hora de la veritat han optat per ignorar el marc institucional europeu. Es miri com es miri, el pas que acaben de fer els socis comunitaris és un divorci en tota regla. Alguns, però, insisteixen a veure el reforç de la disciplina com un pas endavant important en la integració fiscal i econòmica. "És impressionant veure en quin nivell els estats membres estan preparats per acceptar més disciplina i convergència. És un missatge important de cara als mercats", va assegurar el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso. El nou acord intergovernamental, a més a més, planteja dubtes jurídics. El president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, va prometre que "es trobaran solucions".

stats