No és una final, però sí un partit decisiu el que juga la zona euro contra la crisi. El primer temps d'aquest cap de setmana ha acabat amb el resultat habitual: l'eurozona perd. No és un problema de qualitat (recursos), sinó de tàctica massa defensiva (manca valentia) i d'excés d'individualisme (cada país va a la seva). L'entrenadora (Merkel) i el seu segon (Sarkozy) donen ordres contradictòries i fan embogir els pocs jugadors disciplinats que queden. No és estrany que el president (Jean-Claude Juncker, a l'Eurogrup) reconegui que la imatge d'Europa és "desastrosa". L'afició (els ciutadans) espera que l'equip faci un millor segon temps dimecres a la cimera. No és el meu cas, ja que la filosofia de l'equip (els líders europeus) consisteix a esforçar-se quan ja està gairebé tot perdut. Pensen que encara tenen temps.
