RECUPERACIÓ ECONÒMICA
Crònica 22/07/2011

Exportacions i turisme animen el port

El Port de Barcelona ha tancat un primer semestre més bo del que s'esperava. Les exportacions han liderat la millora del tràfic de mercaderies i l'arribada de creueristes continua imparable.

Elena Freixa
3 min
Creix un 11% el tràfic de contenidors i de cotxes nous A Barcelona s'han manipulat 14,7 milions de tones de mercaderies en contenidors, uns volums que ja s'apropen  a nivells d'abans de la crisi, concretament, del 2006. La millora de les exportacions de la indústria de l'automòbil,  d'un 33%, també ha contribuït a un primer semestre més bo del normal.

Barcelona.Que l'oxigen a l'economia arriba de l'exterior és un fet que va corroborar l'activitat portuària durant la primera meitat de l'any. El tràfic de contenidors al port de Barcelona va créixer un 18% entre el gener i el juny i va tornar-se a apropar a xifres precrisi del 2006. A més a més, de manera insòlita, les exportacions van ser superiors a les importacions. Mentre el tràfic d'arribada de contenidors va créixer un 6%, el dels que sortien en direcció als mercats exteriors va triplicar aquesta millora.

La recuperació de la indústria de l'automòbil, pel que fa a les vendes a fora, té molt a veure amb les bones xifres d'exportació. Durant el primer semestre els cotxes exportats des de Barcelona van créixer un 33% fins a les 172.812 unitats. En total, van transitar per les instal·lacions més de 320.000 vehicles, un 15% més que durant el primer semestre del 2010.

El turisme que arriba per mar, un cop més, no va decebre i va seguir impassible a la crisi. Barcelona va refermar la seva capitalitat mediterrània en la indústria dels creuers, fins i tot en els mesos fins ara considerats com a temporada baixa. Els creueristes van augmentar més d'un 10% i van sumar el milió de persones fins al juny. En total, el volum de passatgers al port barceloní va fregar el milió i mig.

El mateix president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, va reconèixer ahir en roda de premsa que els resultats són sorprenentment bons. Les previsions preveien una caiguda del 5% dels ingressos fruit de la rebaixa de les tarifes que, segons els seus càlculs, comportava deixar de facturar uns 15 milions d'euros. La remuntada de l'activitat comercial i turística explica, segons Cambra, que la facturació final s'hagi saldat amb 81 milions i una caiguda del 0,73% respecte de l'any passat. Els resultats fan ser optimistes de cara al segon semestre, que acostuma a ser millor que el primer. Malgrat que el llistó està "alt", segons el president, el Port confia a poder continuar amb el ritme de creixement.

La Xina, el gran soci

Les relacions comercials de Barcelona amb el món es concentren a l'Extrem Orient, al nord d'Àfrica i a l'Orient Mitjà. Per països, però, la Xina segueix sent el principal soci. Gairebé un de cada quatre contenidors que passen pel port tenen la Xina com a origen o destinació. El 30% dels contenidors importants que entren a Barcelona procedeixen d'aquest país i el 17% dels exportats acabaran allà. Algèria és el segon del rànquing i, malgrat les tensions i revoltes, la relació comercial va millorar un 49% durant aquest període. Altres països amb un pes important són Turquia, on el Port dirigirà al novembre una missió comercial, els Estats Units i també els Emirats Àrabs.

Pel que fa a l'arribada i sortida de mercaderies, el president del Port també va subratllar el paper creixent del ferrocarril. La quota ferroviària és ara del 8% i acabarà l'any a l'entorn del 10%, va explicar. L'objectiu, però, és aconseguir quotes de fins al 25% a mitjà i a llarg termini, tal com passa en altres ports de referència a Europa.

Nous accessos

Després que dimecres el consell d'administració del Port licités les obres d'accés al moll Prat per 34 milions d'euros, Cambra va recordar al ministeri de Foment que ha de complir amb la seva part del compromís pel que fa als accessos externs, tot i que provisionals, que transcorren per la Zona Franca. "Confio que a mitjans del 2012 les obres estiguin executades", va dir, coincidint amb la posada en marxa de la nova terminal de contenidors Tercat.

Cambra va insistir en la necessitat d'avançar per donar resposta a les necessitats d'un port en creixement. Va recordar que, davant l'incompliment de l'Estat, ja s'ha hagut d'optar per pedaços com aquests accessos provisionals.

stats