Ezadul·lah Nasrat Iar: "Guantánamo és l'infern a la Terra"

Sarobi (Afganistan)Els seus gestos són com retrets i la seva mirada resulta esquiva. Han passat gairebé tres anys i mig des que Ezadul·lah Nasrat Iar va sortir de la presó de Guantánamo i, encara ara, cada porus de la seva pell exhala por. Nasrat té 41 anys però sembla que li hagin caigut al damunt un munt d'anys. El seu rostre atrotinat es marca encara més per la intensa llum del migdia que entra directa pels finestrals de l'estança. La tranquil·litat que es respira contrasta amb l'esperit torbat de l'Ezadul·lah: "No puc recuperar-me. Van robar-me una part de la meva vida allà dins i, ara, sóc l'ombra de l'home que vaig ser".

Com descriuria la seva estada a Guantánamo?

És l'infern a la Terra. Els éssers humans som animals socials i hem d'interactuar els uns amb els altres, sentir alguna cosa, veure alguna cosa, menjar un bon menjar, tenir una conversa agradable amb algú… I tot això van ser el tipus de coses de què van privar-nos allà dins. A Guantánamo, l'única cosa que podíem veure eren soldats nord-americans, interrogatoris, traductors i tortures.

Com va ser l'arribada a la presó dels Estast Units a Cuba?

Abans de ser transferit a Cuba, primer vaig estar un mes a Bagram. Em van treure de nit de la cel·la i després em van traslladar en un furgó cap a un avió amb 30 persones més. Vam baixar de l'avió amb el cap tapat i les mans emmanillades. I en arribar a la base de Guantánamo ens van fer despullar i posar-nos l'uniforme taronja. Després em van portar a una cel·la d'aïllament. Durant aquest temps vaig estar sol. Únicament sortia de la cel·la per als interrogatoris. Mentre vaig estar aïllat vaig pensar que eren els últims dies de la meva vida, que mai més tornaria a veure la meva família. Després d'un mes ens van portar a altres cel·les en altres camps.

Com va ser la situació als altres camps?

Quan ens traslladaven d'un camp a un altre sempre anàvem amb la caputxa, així que no tinc gaire clara la ubicació de cada camp. Vaig estar un temps als camps 1, 2, 4, 5 i 3. Quan ja estava a punt de marxar d'allà, estaven acabant de construir el camp 6, i alguns presoners ja hi havien estat transferits. Em van dir que la situació allà era molt dolenta. Al camp 3 no ens donaven menjar suficient, ni raspall de dents ni dentífric. Tampoc ens donaven roba interior per canviar-nos i no teníem ni un matalàs per dormir. Hi havia un altre bloc, que anomenaven Rumi -que estava al camp 3-, on els carcellers els treien la roba als presos i els mantenien nus tota l'estona, sense deixar-los vestir en cap moment.

Van torturar-lo físicament en alguna ocasió?

Mai em van torturar; no obstant això, en diverses ocasions, vaig veure com els carcellers empenyien altres presos i els pegaven. Quan els portaven de la cel·la a la sala d'interrogatoris, encaputxats i amb les mans lligades a l'esquena, també els pegaven al passadís. De vegades els tiraven un esprai a la cara i al cos. O utilitzaven gossos per fer l'escorcoll a les cel·les i ens intimidaven amb els animals. Si el suïcidi no estigués prohibit per l'islam, no només jo sinó cadascun dels presoners de Guantánamo hauria pensat en més d'una ocasió a suïcidar-se.

Descrigui'm com era el dia a dia a Guantánamo.

Als presos ens van permetre llegir l'Alcorà, era l'únic llibre que ens van deixar tenir. Cada dia era la mateixa rutina. Ens despertàvem, esmorzàvem, alguns dormien una mica mentre uns altres llegien l'Alcorà, menjàvem i el mateix: llegíem l'Alcorà o dormíem. I de tant en tant jo parlava amb els presoners que tenia al costat, perquè les cel·les eren de barrots i podíem veure'ns. El menjar va ser potser la principal preocupació dels presidiaris. Ens donaven xai i pollastre, però la majoria dels presos rebutjàvem menjar-ne perquè no sabíem si havien estat sacrificats a la manera islàmica.

Qui li va comunicar al final que seria alliberat?

Uns 15 dies abans de sortir de la presó em van portar a la sala d'interrogatoris i un dels soldats em va donar un paper on posava que m'havien concedit la llibertat. Així va ser com me'n vaig assabentar. Ningú es va disculpar pel dany que ens van causar al meu pare i a mi. No puc acusar el meu govern per haver-me venut perquè és molt feble, és un titella en mans dels Estats Units. A Guantánamo els afganesos van haver de passar per experiències terribles. Van ser torturats. Alguns fins i tot van morir. Però el govern de Karzai no estava en posició de fer res per a nosaltres.