CORRESPONSAL A BOGOTÀEl president de l'Equador, Rafael Correa, ha visitat aquesta setmana Colòmbia per mostrar la seva solidaritat amb la tragèdia humanitària provocada per les fortes pluges que han assolat el país. Ha estat la imatge més gràfica de la reconciliació entre dos veïns que demà mantindran també una reunió tripartida amb Nacions Unides per analitzar la situació dels milers de refugiats colombians que viuen a l'Equador fugint de la violència del seu país .
Corren aires conciliadors a la regió andina des de l'arribada de Juan Manuel Santos a la presidència de Colòmbia. El nou inquilí de la Casa de Nariño es va coronar el 7 d'agost passat amb un govern d'unitat nacional i una nova energia diplomàtica, allunyada del recel constant que va marcar l'era de l'expresident Álvaro Uribe, de qui Santos va ser ministre de Defensa i de qui va heretar un país enemistat políticament -rumors de guerra inclosos- amb Veneçuela i l'Equador.
Ja en el discurs d'investidura, envoltat de la flor i nata del país i del continent, va evidenciar el gir en relació amb la política exterior del seu antecessor, amb frases com "s'ha acabat el temps de l'odi" o "volem viure en pau amb els nostres veïns, els respectarem perquè ens respectin". I ara, quan només fa quatre mesos que governa, Santos ha donat sentit a les seves paraules.
Crònica de la reconciliació
Les últimes setmanes han vingut carregades de fets i gestos per part dels governs de Bogotà, Caracas i Quito. L'últim és el nomenament dels respectius ambaixadors a Colòmbia i l'Equador, que restabliran unes relacions diplomàtiques trencades el 2008 després que l'exèrcit colombià bombardegés un campament de la guerrilla de les FARC en territori equatorià. Aquell va ser un atac dirigit -paradoxalment- pel mateix Santos, i va derivar en un xoc entre la sobirania del territori equatorià i el "dret" de Colòmbia de perseguir els terroristes allà on fos.
Una cosa similar havia passat amb la Veneçuela d'Hugo Chávez, que va trencar amb Uribe fa més d'un any, quan aquest va denunciar la presència de guerrillers de les FARC en territori veneçolà. En l'era Santos, en canvi, els dos mandataris ja s'han reunit dues vegades, han anunciat també el restabliment de les relacions diplomàtiques, s'han compromès a enfortir la col·laboració en la lluita contra el narcotràfic i la guerrilla -amb intercanvi de presoners inclòs- i han acordat reprendre el comerç bilateral, que havia caigut en picat.
Però, com s'explica aquest canvi de rumb en les relacions Bogotà-Caracas-Quito si Santos i Uribe vénen de la mateixa família política? "Dos líders amb l'autoestima tan alta com Chávez i Uribe van fer perdre quasi una dècada als seus països en matèria comercial, només per avantposar els seus interessos a les necessitats de compra i venda dels seus pobles. Ara la parella Santos-Chávez és més pragmàtica, i tots dos saben que de barallar-se no en treuen res", diu a l'ARA Fernando Quijano, director del diari econòmic La República . Santos, fill d'una il·lustre família de polítics i periodistes, és avui el president amb un índex de popularitat més alt de la història recent de Colòmbia.
