INSURGÈNCIA A L'AMÈRICA LLATINA
Crònica 27/02/2012

Les FARC anuncien la fi dels segrestos

Les FARC aixequen la bandera blanca en un moviment insuficient per a Bogotà. La debilitada guerrilla promet deixar de segrestar i alliberar els seus hostatges militars però no parla dels civils.

Carme Riera Sanfeliu
3 min
La fotografia dels deu soldats i militars colombians que les FARC prometen alliberar adorna la bandera nacional en una manifestació contra la guerrilla.

BARCELONATres mesos després d'assassinar quatre hostatges que feia més d'una dècada que estaven segrestats, les FARC van anunciar ahir el final dels segrestos "com a pràctica" de la seva "actuació revolucionària" i van prometre també que alliberaran els seus "últims presoners de guerra": deu membres de les forces de seguretat colombianes que la guerrilla ha retingut des de finals dels anys noranta.

El text, breu i publicat a la seva pàgina web, explicava que la decisió de deixar enrere la pràctica del segrest els obliga a derogar la "llei rebel del 2000" sobre el finançament a partir dels segrestos, que segons diversos analistes representen una petita part dels ingressos del moviment, comparada amb el que reben del tràfic de drogues.

Aparentment, només s'alliberaran els últims deu soldats i policies que la guerrilla té com a hostatges, perquè el comunicat no diu res sobre el destí dels civils que les FARC mantenen retinguts.

Els uniformats que preveuen alliberar van ser segrestats pels rebels entre el 1998 i el 1999, els anys de més activitat de les FARC, que es va aixecar en armes el 1964. La guerrilla havia arribat a tenir cinquanta persones segrestades entre polítics, militars i ciutadans estrangers que volien intercanviar amb el govern de Bogotà, sense èxit, per cinc-cents guerrillers presos.

"Nou gest per facilitar la pau"

La guerrilla va agrair i va acceptar "sense dubtar" que el govern de la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, posi a la seva disposició la logística necessària per a la missió d'entrega dels hostatges com ja ha fet en altres ocasions.

"Volem manifestar els nostres sentiments d'admiració cap als familiars dels soldats i policies que tenim sota el nostre poder", deia el comunicat, que demanava a la representant dels hostatges, Marleny Orjuela, que els vagi a rebre "en la data acordada", un dia que encara no han marcat al calendari.

El moviment emmarca aquestes decisions en el que consideren un "nou gest" per facilitar la negociació amb Bogotà per a una solució pacífica del conflicte. "Considerem que no podem retardar més la possibilitat d'establir converses", diu el comunicat. I interpel·la el govern del president colombià, Juan Manuel Santos: "Ja és hora que el règim pensi seriosament en una altra sortida, que comenci almenys per un acord d'alliberament de presos polítics". Santos va respondre amb cautela a la proposta de la guerrilla. "Valorem l'anunci com un moviment necessari però insuficient", va dir al seu compte de Twitter.

Una guerrilla debilitada

Santos, enfrontat a una pressió creixent per trobar una sortida al conflicte que en més de 50 anys ha deixat desenes de milers de morts, sempre ha rebutjat qualsevol negociació si el grup no allibera tots els hostatges i atura els segrestos i els atacs a objectius civils i militars.

El president és responsable d'alguns dels cops més durs contra les FARC, inclosa l'operació que a finals de l'any passat va matar el líder de la formació, Alfonso Cano. El seu substitut, conegut amb l'alies de Timochenko , ha demanat diverses vegades iniciar converses de pau amb el govern.

Els atacs de les forces governamentals contra les FARC han reduït la seva militància a unes 8.000 persones. La guerrilla havia arribat a tenir 20.000 membres que controlaven gran part de la Colòmbia rural, on prometien justícia social mentre atacaven ciutats, controlaven la producció de la cocaïna i amenaçaven els dirigents dels governs locals.

El grup rebel està ara repartit per tot el país i cada front actua amb una certa autonomia, cosa que podria complicar que les promeses recollides al comunicat es compleixin a tot el país.

stats