VALÈNCIA. / PALMA.La renda inferior se suma a un finançament mal resolt a València
El País Valencià pateix un dèficit fiscal del 6,4% del PIB, segons les balances fiscals del 2005. Tenir una renda per sota de la mitjana no li evita aportar a l'Estat més diners dels que acaba rebent.
"El País Valencià és l'únic territori que és pobre i paga. Som particulars fins i tot en això". Aquesta afirmació del portaveu de Compromís, Enric Morera, resumeix la situació de dèficit fiscal que viu el país des que es va aprovar el primer sistema de finançament a finals dels setanta. Actualment la realitat és que tenint una renda per càpita inferior a la mitjana aporta a l'Estat més del que rep. Això es tradueix en un dèficit fiscal situat en el 6,4% en relació al PIB, segons la balança fiscal del 2005, l'última facilitada pel govern espanyol. Segons el ministeri d'Hisenda, per la liquidació del sistema de finançament cada valencià va percebre aquell any 2.174 euros de l'Estat, gairebé 10 punts per sota de la mitjana malgrat ser un territori dels considerats pobres.
Per Morera, aquest dèficit no està originat per la "solidaritat interterritorial", sinó per "l'espoli" de l'Estat. En la mateixa línia va l'estudi de l'analista financer Rafael Beneyto en què deixa constància del sostingut maltractament financer del País Valencià amb governs de tots els colors. Les últimes dades que recull a El finançament dels valencians. Una insuficiència històrica (Nexe) revelen que el 2009 -primer any amb el sistema vigent- els valencians van rebre dels pressupostos generals de l'Estat 194,59 euros menys per habitant que la mitjana estatal. Serien 991 milions de dèficit fiscal.
Beneyto xifra en el seu informe el deute històric entre el 2002 i el 2009 en 8.400 milions i assenyala la reclamació d'aquest import com una de les vies per alleujar la delicada situació de les arques valencianes. Altres, com Vicent Cucarella, apunten que amb un finançament similar a la mitjana, la Generalitat Valenciana hauria percebut 6.763 milions més entre el 2002 i el 2008 de manera que l'endeutament en aquest període hauria estat de 1.300 milions i no de 9.000. A tot això s'hi suma que les transferències de l'Estat es fan sobre la base d'una població que no té en compte un milió d'habitants, de manera que els 3.400 milions que costa mantenir els serveis públics per a aquestes persones les assumeix el govern valencià, explica Morera.
Força desigual
Que el País Valencià té un finançament injust és compartit per partits i empresaris però a l'hora de reivindicar un canvi no tots fan la mateixa força. El PP ha acusat durant els últims anys Zapatero de menysprear els valencians amb un sistema que els ha arrabassat 11.700 milions des que es va implantar el 2009. Però ara amb el PP també a la Moncloa la duresa del seu missatge es rebaixa. "Amb la conjuntura econòmica tan complicada és difícil reclamar, però volem un finançament concorde a la mitjana espanyola", deia dilluns el portaveu del PP a les Corts, Rafael Blasco.
Per Morera la solució no és reconèixer el milió d'habitants no computats, sinó buscar una fórmula similar al pacte fiscal que negocia Catalunya que "permetés gestionar els nostres propis recursos".
Les Balears registren el dèficit fiscal relatiu més alt de l'Estat
Les dades del ministeri d'Hisenda revelen que el dèficit fiscal balear s'eleva al 14,2% del PIB illenc. Es tracta del percentatge de greuge fiscal més alt de tots els territoris de l'estat espanyol.
Segons va reconèixer el ministeri d'Hisenda l'any 2008, les Illes Balears aporten cada any a Espanya entre 1.678 i 3.190 milions d'euros que no tornen a l'arxipèlag. Això suposa que el dèficit fiscal de les Balears, en funció del mètode utilitzat -ja sigui flux monetari o càrrega-benefici-, se situï entre el 7,47% i el 14,2% del PIB illenc. Seguint el mètode de flux monetari, les Balears registren el greuge fiscal més alt de l'Estat -en termes percentuals- i arriba als 3.190 milions d'euros.
Aquesta situació econòmica fa que els debats al Parlament balear tinguin el finançament autonòmic com un dels assumptes estrella. José Ignacio Aguiló, vicepresident econòmic del Govern Balear, va dir ahir, enmig del ple del Parlament, que no està satisfet amb el model aprovat el 2009 perquè és "fosc, complex, difícil i fa que el govern central tingui la paella pel mànec". Els socialistes, que el van pactar, el defensen. Segons la portaveu del PSIB al Parlament, Francina Armengol, "és millorable", però garantia 532 milions d'euros més per a aquest any i equilibrava el finançament per càpita a la mitjana estatal.
El més crític, però, és el portaveu de la coalició PSM-IV-ExM, Biel Barceló. Ahir va dir al Parlament que fins que no es lluiti "pels més de 3.000 milions de diferència entre el que s'aporta a l'Estat i el que es rep, la discussió serà per les miques".
La crítica de Barceló era, sobretot, perquè ahir es debatia al ple un augment d'impostos per fer créixer uns seixanta milions d'euros els ingressos del Govern Balear, que no servirà per evitar una retallada d'uns 290 milions. Segons el portaveu econacionalista el problema econòmic és que "el que es paga a Madrid i no es rep és un 14% del PIB de les Illes Balears, el doble que Catalunya". Quan Barceló li va retreure tot això al president enmig del ple, Bauzá no va respondre.
Un model més just
Per Aguiló el que cal és un model de finançament "més simple i just" que situï les Illes Balears en la mitjana estatal de finançament i permeti "fer previsions". Armengol, en canvi, considera que l'actual model ha permès "una pujada històrica" en el finançament i ahir insistia que el problema principal és que Bauzá no reclama el fons de competitivitat, que havien de ser 240 milions només el 2011, ni les inversions estatutàries, "que suposen 400 milions d'euros més cada any i des que governa el PP no arriben a les Balears".
Des del Cercle d'Economia consideren que "s'ha de continuar millorant el sistema", segons va declarar ahir el seu president, Alexandre Forcades. L'entitat té previst reprendre l'anàlisi de l'actual sistema al maig.
Per la seva banda l'Obra Cultural Balear, que critica el dèficit fiscal des del 1992, considera que el sistema de finançament "voreja el colonialisme" i que si no fos pel dèficit les "Balears podien viure la crisi d'una manera molt més tranquil·la".
