Fabra implora el rescat a Rajoy
El govern d'Alberto Fabra confia en Mariano Rajoy per salvar la seva situació financera. La Generalitat ha d'afrontar venciments del deute per un valor de 3.000 milions d'euros. I té les arques buides.
VALÈNCIA.El govern valencià s'enfronta des d'avui a un mes decisiu que posa a prova l'eficàcia de les retallades d'Alberto Fabra i que, amb gairebé tota probabilitat, acabarà amb alguna mena de rescat financer de la Generalitat Valenciana. Els venciments de deute per un valor aproximat de 3.000 milions d'euros que haurà d'atendre durant les pròximes setmanes no podran ser coberts, però des del govern valencià s'espera que l'executiu de Mariano Rajoy li brindi el "suport financer" necessari per no quedar al descobert els mesos d'abril i maig.
Des del govern de Fabra s'evita parlar de rescat, però ningú nega que les seves esperances estan posades en les paraules que des del ministeri d'Economia els transmeten: "El govern no deixarà caure cap comunitat autònoma". I aquest és el clau al qual s'aferra la Generalitat Valenciana, conscient que "en algun moment puntual" pot requerir "l'ajuda" de Madrid. Però Fabra necessita alguna cosa més que una "ajuda puntual", perquè, en un sentit o en un altre, l'Estat haurà de sortir al rescat de l'administració valenciana. Ja sigui per fer d'avalista per ajornar -una vegada més- el venciment dels crèdits o per avançar alguns diners perquè la Generalitat Valenciana no sigui arrossegada financerament per les entitats.
El primer dels crèdits venç avui mateix. Es tracta d'una operació amb Banco CAM de 200 milions d'euros. Aquesta operació s'ha ajornat cada tres mesos des de l'any passat, i el govern valencià confia a aconseguir un nou ajornament. Però les negociacions no seran tan fàcils amb Dresdner Bank, al qual el dia 23 hauran d'abonar 100 milions per un crèdit atorgat a Ràdio Televisió Valenciana. Si salven aquesta situació, tindran fins al 30 d'abril per pensar com fer front als 1.180 milions que deuen en préstecs a un conglomerat d'entitats bancàries i a l'ICO, que van sortir al rescat de la Generalitat al desembre, quan la fallida era gairebé un fet.
Però els pagaments no donaran respir al president Fabra, ja que una setmana més tard haurà de fer front al segon gran repte: satisfer el venciment de 1.000 milions més subscrits amb Bankia i Banco CAM. Finalment, el 27 de maig venceran els bons patriòtics emesos l'any passat i que obliguen a desemborsar 473 milions. Malgrat la milionada que el govern valencià ha d'abonar en poc més d'un mes, el seu vicepresident, José Ciscar, sempre ha assegurat que ho afronten "amb total tranquil·litat" perquè tenen la "garantia" que davant de qualsevol dificultat "el govern espanyol ajudarà la Comunitat Valenciana".
Advertència del govern
Més greu que un rescat seria la intervenció de l'Estat a una comunitat autònoma, cosa que suposaria la suspensió de facto de l'autogovern. En aquest sentit, el País Valencià, juntament amb Andalusia i Castella-la Manxa, és un dels territoris amb més risc. Precisament, el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, va avisar ahir que això no es produiria en cap cas abans que fos aprovada la llei d'estabilitat pressupostària, que preveu la intervenció de les comunitats "que no puguin complir les seves obligacions financeres". Beteta va explicar que una comunitat podria ser intervinguda en un termini de sis mesos si es nega a rectificar el seu pla d'ajust per no complir els objectius de dèficit. En aquest cas, va assegurar que el govern de l'Estat no tindrà en compte "el color polític" de l'autonomia. Es tracta, però, d'un missatge per mostrar contundència destinat bàsicament a l'exterior i als mercats.
