El desplegament de la llei de la dependència no està sent gens fàcil. Ni per a l'anterior Govern ni per a l'actual. Els desajustos, els retards, els problemes de finançament, els conflictes competencials i la focalització en l'atenció a la dependència en lloc de la promoció de l'autonomia personal segueixen generant desconcert, debat social i neguit entre els afectats. Des de l'aprovació de la llei l'any 2006, les expectatives han estat molt altes. Es tractava de construir el quart pilar de l'estat del benestar i canviar un model basat en l'atenció familiar per un model professionalitzat i garantit pels poders públics.
Hem avançat molt, però encara ens queda un llarg camí per recórrer. Ja sabíem que no seria fàcil. I, a més a més, no comptàvem amb els efectes de la crisi econòmica. Però els grans objectius demanen fermesa i tenacitat. I això és el que li hem d'exigir al conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries. Les xifres que ahir ens va presentar sembla indicar-nos que seguim anant en la bona direcció.
