El premi a una trajectòria llarga i la recompensa a una amistat. El nomenament de Jorge Fernández (Valladolid, 1950) com a ministre de l'Interior era previsible. En això Rajoy no ha sorprès, i més després de deixar Fernández, fins ara vicepresident de la cambra baixa, sense la presidència del Congrés, que va reservar a Jesús Posada.
De profundes i sobrevingudes conviccions religioses, conservador clàssic i poc avesat al radicalisme formal (l'extrema dreta el critica sovint), és un home flexible i amb capacitat d'adaptació. Un supervivent que ho ha estat tot al PP català, també als anys 80, quan, com a líder d'AP, la dreta espanyola malvivia.
Després de ser regidor a Barcelona, diputat al Parlament i al Congrés, quan aquest inspector de treball que fa anys i panys que no exerceix es va haver d'apartar del pont de comandament del PP català per fer lloc a Aleix Vidal-Quadras -la nineta dels ulls d'Aznar- ho va fer, però quan va poder ajudar el seu germà, Alberto, per ser a dalt de tot tampoc va dubtar i va posar tota la carn a la graella. Després va tocar fer lloc a Josep Piqué. Però els Fernández, al PP català, sempre hi són. I han tingut el favor de Rajoy.
Jorge, que va començar a la UCD i va ser governador civil, com gairebé tots els dirigents centristes, ha ocupat càrrecs a l'ombra de Rajoy en tres ministeris. Només li va dir que no a ser secretari d'estat per l'Esport, perquè no s'hi veia amb cor. Va ocupar la secretaria d'estat d'Universitats i la de Relacions amb les Corts. La primera secretaria d'estat que va tenir, el 1996, amb el primer govern d'Aznar, va ser la d'Administracions Públiques.
En lloc d'un retir daurat com és la presidència del Congrés, Fernández tindrà un ministeri que dóna visibilitat i bona valoració però també problemes, com és Interior. Amb ell al número cinc del passeig de la Castellana, Rajoy s'assegura tutelar personalment qualsevol procés de diàleg amb ETA i fer-ho amb una persona de la seva estricta confiança. Als amics se'ls ajuda sempre que es pot, i Rajoy amb ell ho ha fet molts cops. Però també se'ls encarreguen tasques compromeses.
