A l'entrada a Río Hondo, un plafó informatiu demana als veïns que cooperin amb les Forces Armades de les Filipines (AFP) en la lluita contra el terrorisme islàmic. "No entri en aquest barri; si ho fa, tindrà problemes greus". Sento aquesta advertència cada vegada que demano a algú de la ciutat de Zamboanga la manera més segura de visitar aquest barangay , denominació en l'idioma tagal dels termes municipals de les Filipines.
Río Hondo descansa sobre 6 hectàrees de fang al delta d'un petit riu. Siguin cristians o musulmans, tothom a l'illa de Mindanao, al sud de les Filipines, tem la violència política i religiosa. La gent no gosa accedir a les àrees en conflicte com les veïnes illes de Basilan i Sulu, on hi ha una guerra de guerrilles entre l'AFP i el terrorisme islàmic. Fins i tot a Zamboanga, la principal ciutat a l'oest de Mindanao, no hi ha setmana que no es cometin segrestos i atemptats. En aquest estat d'emergència, hi ha un indret encara més temut que la resta: Río Hondo. Els seus 15.000 habitants, la majoria musulmans, viuen aïllats de la resta de Zamboanga. Com més s'enfonsen en la misèria, més difícil és per a les Filipines assolir la pau.
El dia anterior a la meva visita a Río Hondo, Michael Saavedra, de 23 anys i cap de gabinet de la congressista local Beng Climaco, assistia a una missa multitudinària a la fortalesa del Pilar, un antic bastió militar de 400 anys construït pels colonitzadors espanyols. Els seus murs delimiten la frontera entre Río Hondo i la resta de la ciutat. "Els soldats patrullen per la zona perquè des del 1998 hi ha hagut tres atacs amb granades contra aquest lloc sagrat [la fortalesa del Pilar] . Després de llançar les bombes, els criminals van refugiar-se a Río Hondo", va assegurar Saavedra.
Terrorisme islàmic al barri
Gammar Hassan, el regidor del barangay de Río Hondo que accepta guiar-me pel barri, insisteix que els atacs contra la fortalesa del Pilar els van cometre terroristes procedents de l'illa de Sulu, no gent local. "La policia va arrestar dos membres d'Abu Sayaaf [un grup terrorista actiu a la zona i vinculat a Al-Qaida]; aquesta operació va ser possible perquè nosaltres els vam denunciar", diu Hassan. El jove polític afegeix que ells no són radicals de cap mena: "Rebutgem la xara [la llei islàmica] perquè entenem la religió a la nostra manera. Tot i això, és cert que hi ha el risc d'un brot del fonamentalisme. Tenim un índex d'atur del 85%. Els joves se senten cada vegada més frustrats perquè veuen molt difícil la possibilitat de trobar una feina i de ser acceptats fora del barri". A Río Hondo hi ha una escola islàmica amb 400 alumnes fundada per un inversor saudita. L'escola va ser investigada per la CIA per suposats vincles amb la xarxa de finançament de grups terroristes islàmics. Tot i aquest afer, a Río Hondo és difícil trobar-hi dones que portin un vel. El 60% de la població són membres de l'ètnia badjao, un clan de pescadors que s'identifiquen perquè sovint només porten un tros de roba per cobrir les parts íntimes.
Els habitants de Zamboanga -el 70% de la població de la ciutat és cristiana- eviten Río Hondo per la criminalitat. Els motius d'aquesta degradació van de la isolació geogràfica a la falta de planificació urbanística i el fet que el govern sembla no preocupar-se pel seu destí. Els robatoris i la venda de drogues són l'alternativa a la desesperació. Un 40% de la gent de Río Hondo resideix en cases construïdes amb fusta i llautó reciclat sobre estaques clavades al fang. Només hi ha 70 cases amb subministrament d'aigua corrent. Les famílies que hi viuen venen l'aigua a la resta de veïns. No hi ha servei públic d'escombraries i les deixalles es llencen sota les cases. La majoria de carrers són senzilles passarel·les de fusta.
L'ajut catòlic, per als catòlics
Camino Nuevo és un altre barri de barraques de la ciutat de Zamboanga. Està habitat per membres de l'ètnia visaya que han anat emigrant d'altres regions de Mindanao severament afectades per la sequera causada pel fenomen climàtic del Niño. La població de Camino Nuevo és un 80% catòlica i un 20% musulmana. L'índex de desocupació laboral és del 65% però, a diferència de Río Hondo, han millorat les seves condicions de vida gràcies a l'assistència de més de 10 ONGs que hi tenen projectes. La majoria d'aquestes organitzacions són institucions vinculades a ordres catòlics.
La colònia de Camino Nuevo viu sota l'amenaça d'un desallotjament forçat per un gran projecte immobiliari en marxa. "Volen construir un espai comercial. A Río Hondo no els passarà mai això perquè el seu sòl no té cap utilitat", afirma Roli Agasi, antic alcalde de Camino Nuevo.
A Río Hondo no hi actua cap ONG. Elsa Manabad és la líder Katilingban, una ONG catòlica que ajuda immigrants procedents de províncies assotades pel conflicte armat, o afectades per la pèrdua dels terrenys agrícoles, a trobar aixopluc. Manabad admet que no volen participar en projectes solidaris a Río Hondo per la perillositat que comporta: "Per raons de seguretat, el govern ens desaconsella Río Hondo com un indret per invertir-hi o encetar-hi programes de desenvolupament. Han de ser institucions musulmanes les que ajudin Río Hondo perquè són les que poden entendre la societat musulmana", diu Manabad. Hassan contesta que totes les ajudes són benvingudes: "La situació és tan desesperada que és freqüent que els nostres veïns es cristianitzin els noms per poder trobar feina a la ciutat". Hassan denuncia que el govern local ha bloquejat totes les sol·licituds d'inversions a Río Hondo, fins i tot les que presentaven institucions musulmanes internacionals. El motiu, segons Hassan, són els objectius polítics de l'alcalde, Celso L. Lobregat.
La dinastia oligarca local
Lobregat és un dels opositors més ferotges a les demandes de sobirania de la població musulmana de Mindanao. Lobregat és membre d'una de les nissagues més riques del país. A la seva família hi ha una llarga tradició de polítics perquè, com és norma a les Filipines, les dinasties oligarques entren en política per protegir els seus interessos. L'alcalde afirma que no hi ha discriminació contra els musulmans de Zamboanga i no considera alarmant la situació a Río Hondo. "Gaudeixen dels mateixos serveis públics que la resta de barangays . No tenim cap pla especial per desenvolupar la zona perquè no necessitem res similar a un pla especial. No treballem per aplicar mesures de discriminació positiva, ni per a la comunitat cristiana ni per a la musulmana".
"Per descomptat que no és segur que algú de fora vingui sol a Río Hondo", confirma Hassan. "Et poden robar la cartera, però no passaria res més greu. Una altra cosa és si el visitant és nord-americà. Si van a zones conflictives, aquí o a altres llocs de Mindanao, no dubti que els americans seran segrestats." A Mindanao hi ha establerts 600 soldats dels EUA oficialment dedicats a entrenar l'AFP. La llei filipina no permet que forces estrangeres prenguin part en accions militars, o fins i tot que aquests soldats abandonin la base. "La gent de Mindanao odia els americans", conclou Hassan: "Primer van comprar Mindanao als espanyols i després van dissoldre els sultanats per promoure la immigració cristiana. El conflicte religiós i polític és resultat d'aquella intervenció. La història ens ha ensenyat a odiar l'home blanc".
El director de cinema Brillante Mendoza, guanyador de la Palma d'Or del Festival de Cannes 2009, dóna pistes per entendre el problema. El seu proper film tractarà les relacions entre musulmans i cristians a Mindanao, i explica que per als seus compatriotes és difícil admetre que abans de l'arribada dels espanyols al segle XVI, les Filipines estaven dominades pels musulmans. "Normalment dirigeixo jo mateix les tasques de recerca de camp, però ara ho he evitat. Els polítics locals em van avisar que seria perillós per a mi. A les oligarquies locals no els agraden els meus films", comenta Mendoza, famós per pel·lícules que exposen les injustícies socials.
