Fills, pares i cònjuges, eximits de pagar per heretar
El Govern va explicar l'anunciada reforma de l'impost de successions. El procés ha estat polèmic per les diferències entre CDC i UDC, però Mas assegura que ha quedat millor que a València i Madrid.
Barcelona.El Govern va aconseguir aprovar ahir una de les promeses que més sang li han fet suar: la reforma de l'impost de successions. Segons aquesta modificació, els parents de primer i segon grau -fills, pares i cònjuges- no hauran de pagar el tribut, mentre que la resta de grups familiars -germans, oncles i nebots- hauran de seguir abonant l'impost en el moment d'heretar qualsevol propietat. La reforma avança la tercera fase de la modificació del 2009 feta per l'anterior govern tripartit, i té efectes retroactius a l'1 de gener d'aquest any.
Segons les previsions fetes amb l'horitzó del 2012, la reforma farà que la Generalitat passi d'ingressar 258,6 milions d'euros -els previstos després de la reforma del 2009, que ja eximia el 95% dels contribuents de pagar el tribut- a rebre'n 156,2. És a dir, 102,4 milions menys. Sense les dues modificacions, la caixa de la Generalitat rebria prop de 800 milions d'euros cada any. El president Artur Mas va justificar que germans, oncles i nebots no es vegin afectats per la reforma basant-se en el fet que la normativa vigent fa que aquests grups "tinguin un tracte més favorable a Catalunya" que no pas al País Valencià i a Madrid, territoris on l'impost de successions ja està reduït a la mínima expressió. Mas va posar aquestes dues comunitats com a exemple del "greuge" que pateix Catalunya amb motiu d'aquest tribut fa dues setmanes.
Èxode cap a altres territoris?
El primer que va esgrimir Mas per defensar el global de la reforma va ser que la modificació serviria per "eliminar la competència fiscal i, d'aquesta manera, evitar la deslocalització". Poc més tard, però, fonts del departament d'Economia i Coneixement no van ser capaces de mostrar cap informe que determini quantes persones han canviat en els últims anys el seu lloc de residència per no quedar afectats pel tribut. Andreu Mas-Colell, conseller del ram i acompanyant ahir de Mas en roda de premsa, va assegurar en una entrevista a l'ARA que no sabia el nombre de persones que anaven a viure a Madrid, el País Valencià o Andorra-país on no existeix el tribut-, tot i que va apuntar que "a Catalunya hi havia observat molts cotxes amb matrícula andorrana".
El segon motiu de Mas va ser que, amb aquesta modificació, "es genera confiança per mitjà del compliment dels compromisos electorals". Ara bé: CiU, en el punt 485 del seu programa electoral, es comprometia a eliminar tant successions com donacions. Mas va explicar que aquest últim tribut podria ser eliminat al llarg dels pròxims quatre anys en funció de com evolucioni l'estat de les finances catalanes.
Més a prop de Gordó que d'Unió
Aprovar la reforma ha estat un procés complicat per a CiU. El seu resultat final, a l'espera que sigui aprovat pel Parlament, té més a veure amb el que va anunciar el secretari de Govern, Germà Gordó -que va avançar que oncles i nebots seguirien pagant per heretar- que no pas amb el que defensava Unió, partidària de complir estrictament el programa electoral de CiU. Així ho va assegurar el secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, en una roda de premsa especialment moguda que va obrir la primera crisi greu en el si del Govern. Tot plegat sense oblidar que va ser Josep Antoni Duran i Lleida, líder dels democristians, l'encarregat d'anunciar que la modificació estaria a punt abans de les eleccions municipals. I això que Duran no disposa de cap càrrec oficial dins el Govern.
Ara la reforma s'haurà de tramitar al Parlament, on es tirarà endavant amb el més que probable suport del PP. Un PP que ahir celebrava tant la modificació de l'impost com la negativa del PSC a pactar els pressupostos amb CiU. Saben que tenen la paella econòmica pel mànec.
