Una petita gira africana va portar recentment la ministra Carme Chacón fins a Uganda, on va visitar el grup de militars espanyols que des de fa més d'un any instrueixen joves somalis. Amb el nom d'EUTM-Somàlia, aquest operatiu militar forma part d'un "pla integral" -expressió literal- amb el qual la Unió Europea "vol contribuir a estabilitzar el país de la Banya d'Àfrica". Pel que sembla, l'objectiu és entrenar uns dos mil soldats, mil dels quals ja van tornar a Somàlia a l'octubre, mentre que un segon grup de mil alumnes té previst fer-ho a mitjans d'agost.
Entre les frases memorables que va deixar el viatge de la ministra, hi ha un rosari de declaracions d'intencions, totes dins de l'ideari argumental segons el qual "la solució per eradicar la pirateria [a Somàlia] és a terra" i no només al mar; o que la voluntat de la missió és donar eines al govern de transició somali perquè pugui "dotar de seguretat el propi país, lluitar contra les milícies d'Al-Xabab i la pirateria".
Quan l'any 2008 va començar l'operació Atalanta -l'enorme operatiu militar dirigit per la UE, amb participació de l'OTAN i dels EUA-, l'objectiu principal era el de "dissuadir, prevenir i reprimir la pirateria al golf d'Aden", i poca cosa més es deia sobre aquest país oblidat, arruïnat, afamat. L'operació Atalanta es limita, doncs, a la defensa dels vaixells i dels interessos comercials de les companyies que naveguen les costes somalis.
La missió ETUM, en canvi, sembla que vol anar una mica més enllà, i la preparació dels soldats inclou "formació en dret internacional de conflictes armats", a més de "formació dels drets dels nens i de les dones". Aquestes pretensions d'educar en tan elevats coneixements la soldadesca per humanitzar la guerra i respectar les dones i les criatures deuen anar, hauríem de suposar, acompanyades d'una voluntat política i un projecte per canviar el país.
El cas és, però, que la política europea per a Somàlia, així com la nord-americana i, no cal dir-ho, l'espanyola, és un gran misteri, i el poc que en sabem no podria ser més descoratjador. No hi ha espai suficient en aquest article per remuntar-nos al que ha passat a Somàlia des que el país es va esfondrar i van continuar les desgràcies a partir de la intervenció occidental anomenada Retornar l'Esperança.
Les incongruències a Somàlia
Sobre els darrers anys, marcats per la lluita contra el terrorisme com a principal obsessió, val la pena citar el contundent judici de l'especialista Roland Marchal: la política occidental dirigida pels EUA, el seu aliat a la regió, Etiòpia, i també Europa, ha tingut, diu Marchal, "un efecte catastròfic, ja que ha aconseguit convertir una organització que era un petit grupuscle en la força que controla el 80% del país".
"En comptes d'afeblir Al-Xabab -s'acostuma a dir que és la franquícia d'Al-Qaida, sense tenir en compte que és molt més que això-, l'estratègia contraterrorista ha reforçat aquesta organització". Resumint: interessos propis i discursos bonics, però una ignorància total del que passa al país; o, el que encara seria pitjor, cap interès pels mateixos somalis, com demostra el fet que tots aquests operatius militars "humanitaris" es produeixen precisament enmig d'una nova fam que provoca milers de morts i refugiats. "Formació dels drets dels nens i les dones, formació de les lleis de la guerra". Sense comentaris.
