Crònica 02/06/2011

Fortalesa i debilitat

i
David Miró
1 min

Convergència i Unió ocupa l'espai central de la política catalana, és el partit que pot pactar amb més forces (des de la dreta espanyolista fins a l'esquerra independentista, una carambola que no tenen ni els ultrapragmàtics del PNB), però l'hegemonia assolida els darrers mesos també té alguna contrapartida: la federació nacionalista és l'enemic a batre, una potent màquina centrifugadora de vots de color divers. Ara Esquerra i el PSC estan massa ferits per arriscar-se a una abraçada de l'ós convergent que els acabi de buidar per dintre. Així, la paradoxa que afronta CiU és que, en el millor moment de la seva història, la crisi que viu el flanc esquerre del Parlament l'aboca a pactar amb el PP; és a dir, la seva fortalesa es converteix alhora en una debilitat perquè li redueix el marge de maniobra. Només pot mirar cap a la dreta.

stats