França, les eleccions de final obert
Nicolas Sarkozy puja a les enquestes electorals d'ençà que l'atenció se centra en la seguretat. El lideratge del socialista François Hollande perilla, a més, pel bon moment de Jean-Luc Mélenchon.
PARÍSEls sondejos auguren unes presidencials menys previsibles del que els francesos havien augurat durant tot l'hivern. El canvi d'estació ha vingut acompanyat d'esdeveniments de primer ordre que han alterat les dinàmiques que fins ara controlaven la correlació de forces entre els candidats. En primer lloc, la tragèdia de Tolosa, que ha tornat a introduir la seguretat com a tema estrella d'una campanya electoral que, fins ara, semblava clarament dominada per la crisi i posava contra les cordes el discretíssim balanç socioeconòmic de Nicolas Sarkozy.
L'encert amb què l'encara cap d'estat ha sabut interpretar el rol presidencial, el voluntarisme en la lluita contra els extremismes i l'exhibició d'un vocabulari guerrer que domina a la perfecció han aconseguit que Sarkozy progressés en tots els sondejos durant les últimes setmanes. Un estudi de l'institut Ipsos aparegut ahir a Le Monde -l'únic mitjà que encara no havia reflectit el seu ascens, cosa que va provocar que Sarkozy acusés el diari d'afavorir el seu rival socialista, François Hollande- també situa el president al capdavant de la primera volta.
Dos punts més per setmana
En una setmana Sarkozy hauria pujat dos punts i se situaria al capdavant a la primera volta, amb un 29,5% dels vots, gairebé igualant el seu resultat triomfal del 2007. Amb tot, el percentatge que obtindria a la segona volta segueix sent insuficient per a la victòria: només recolliria el 45% dels vots dels francesos, lluny del 55% que registra un Hollande que encara sembla imbatible. No obstant, Sarkozy continua una progressió constant, a dos punts reconquerits per setmana, que podria fer perillar l'hegemonia del seu rival durant els vint dies que queden per a la primera volta.
Després d'una entrada en campanya desafortunada i desconcertant, el president francès ha acabat retrobant el to combatiu que el va fer conegut. Sarkozy segueix declarant-se portaveu d'una "majoria silenciosa" que hauria de conduir-lo a la reelecció, sense dubtar a fer servir alguns tics antisistema contra "el petit club de les elits" que sonen, com a mínim, lleugerament cínics. En especial, quan encara ressonen els rumors de finançament il·legal de la seva campanya del 2007, en la qual podria haver participat la multimilionària Liliane Bettencourt, l'hereva de l'imperi L'Oréal.
El programa de Sarkozy, demà
Sarkozy, que ahir va refutar per primer cop aquestes acusacions, que va titllar de "totalment falses", presentarà finalment dijous el seu programa, que ha esperat a destapar fins a la recta final, potser inspirat per l'èxit electoral dels programes fantasma en altres latituds del continent. El seu entorn assegura que s'ha reservat mesures sorpresa per seguir guanyant terreny als dos segments de l'electorat que intenta conquerir: els centristes pròxims a François Bayrou, enfonsat a la cinquena posició amb un 10% dels vots, i els ultradretans que apostarien per Marine Le Pen, que també frena la seva progressió i perd dos punts, ja que passa del 16 al 14%.
L'altre candidat que ascendeix de manera imparable és Jean-Luc Mélenchon, un exministre al govern de Lionel Jospin que va abandonar el Partit Socialista per formar una coalició de tendència antiliberal, anomenada Front d'Esquerra, juntament amb un Partit Comunista en hores molt baixes. En poc més de quatre setmanes, Mélenchon ha duplicat el seu percentatge i ja suma el 14,5% dels vots. No només roba vots als socialistes, sinó també a l'electorat ecologista que havia de representar l'exjutge anticorrupció Eva Joly. Però la campanya de Joly ha estat un autèntic fiasco: no aconsegueix passar el 2% dels vots i encadena passos en fals. L'últim ha estat literal: una caiguda a la sortida del cinema l'ha obligat a ingressar en un hospital i interrompre durant els últims dies la seva campanya.
Però per a qui el candidat Mélenchon suposa un autèntic problema és per a Hollande, que ja ha centrat el seu missatge dels últims dies a promoure el vot útil i recordar a qui el vulgui escoltar "la violència i la brutalitat" del 21 d'abril del 2002, quan l'extrema dreta va aconseguir eliminar Jospin, cosa que va provocar un autèntic trauma nacional. "El joc no s'ha acabat. Res no està fet. Res no està decidit", va expressar ahir Hollande en un míting. Tot apunta que no li falta raó.
