França perd la màxima qualificació

BRUSSEL·LESFrança ha dit au revoir a l'apreciada triple A, la màxima qualificació de solvència que pot obtenir un estat. La crisi econòmica i l'agència de ràting nord-americana Standard & Poor's (S&P) s'han carregat un dels "tresors nacionals" del país i un dels seus símbols d'orgull econòmic. S&P va fer ahir a la nit l'anunci de la rebaixa d'un graó de la nota per a França, una decisió que pot tenir greus conseqüències econòmiques per a tota l'eurozona i també conseqüències polítiques per al president francès, Nicolas Sarkozy. El cop de l'agència, però, no es limita a França. S&P va anunciar també la rebaixa de la nota de vuit països més de la Unió Europea: perden dos graons Espanya, Itàlia -que es queda a un pas del bo porqueria-, Portugal i Xipre. La resta veuen rebaixada un graó la seva solvència. Són França i Àustria -països que perden la màxima qualificació- Eslovàquia, Eslovènia i Malta.

Les decisions de S&P posen encara més difícil la situació econòmica a la UE, especialment a la zona euro, i augmenten la incertesa. L'agència va justificar la seva decisió al·legant que les iniciatives polítiques que han pres els líders europeus en les últimes setmanes "poden ser insuficients" per frenar la crisi. El gest de S&P no contribueix precisament a resoldre la situació, sinó que afegeix més llenya al foc atès que cada rebaixa de la nota creditícia es tradueix en un encariment pels països afectats de l'interès que paguen pel deute sobirà. En altres paraules, la rebaixa de notes es podria traduir en un agreujament de la crisi del deute, que afecta especialment els països del sud de la zona euro.

S&P és la primera agència de qualificació a atrevir-se a rebaixar la solvència de França, un dels països més sòlids de l'eurozona. L'agència havia llançat advertències al desembre i la notícia no suposa una gran sorpresa, però la decisió arriba, sospitosament, en el moment que semblava que s'iniciava una lleu millora als mercats europeus gràcies a l'actuació del Banc Central Europeu (BCE). Fins dilluns no es coneixerà la reacció de les borses a les rebaixes de la nota de solvència anunciades ahir, però la conseqüència més negativa és la possible pèrdua -encara per confirmar- de la màxima nota del fons de rescat europeu.

Problemes per a l'eurozona

Si la notícia es confirma, el fons veuria com s'encareix l'interès que ha de pagar per aconseguir finançament i podria quedar definitivament enterrada la intenció dels socis de l'euro d'augmentar la seva dotació, actualment fixada en 440.000 milions, per ajudar països afectats per la crisi del deute, com Espanya. També suposa un problema afegit al segon rescat de Grècia. Una part dels préstecs al país hel·lè han de finançar-se amb diners del fons. A tot això s'hi sumen les dificultats que està tenint el govern grec amb el sector bancari per pactar els detalls de la quitança. Les negociacions van quedar trencades ahir davant la incapacitat de les dues parts de posar-se d'acord i es podrien reprendre la setmana que ve, però l'acord, així com el rescat, pengen d'un fil.

Si a l'eurozona la pèrdua de la triple A de França genera moltes incerteses, per a Sarkozy suposa un duríssim cop polític a 100 dies de les eleccions presidencials. El cap del govern francès havia convertit gairebé en una qüestió d'estat mantenir la màxima nota creditícia i no és cap secret que Sarkozy ha dit en més d'una ocasió que la pèrdua de la triple A significaria "la seva mort" política. La mostra més evident de la gravetat de la situació és que el president de França va convocar ahir a la tarda, abans fins i tot de fer-se oficial la notícia, una reunió d'urgència a l'Elisi amb el ministre de Finances, François Baroin. "No és una bona notícia però tampoc és una catàstrofe", assegurava Baroin en un intent de treure ferro a la rebaixa de la nota en una entrevista a la cadena France 2. Sarkozy no va fer cap declaració. Es preveu que l'executiu francès reaccioni avui oficialment.

Per a Espanya, la rebaixa de dos graons de la seva nota suposa quedar-se amb una sola A. Un portaveu del ministeri d'Economia va subratllar que el govern espanyol "pren nota" i va assegurar que la decisió de S&P "és una herència del passat, igual que altres" accions. El portaveu va afegir que l'objectiu del govern espanyol és recuperar el potencial de creixement de l'economia espanyola perquè torni a la via del creixement al més aviat possible. "La política econòmica està compromesa amb l'equilibri pressupostari i amb les reformes estructural", va assegurar el portaveu. En qualsevol cas, la rebaixa de la nota a Espanya demostra que el canvi de govern no ha tingut l'efecte esperat pel PP i que les mesures impulsades per l'executiu de Mariano Rajoy no han servit, almenys de moment, per convèncer els actors financers.

Els líders europeus es reuniran el pròxim 30 de gener a Brussel·les per avançar en l'acord sobre el nou Tractat internacional per reforçar la disciplina fiscal. Serà la primera ocasió en què els caps d'estat i de govern podran discutir la situació en què està l'eurozona després de la decisió d'ahir de S&P. Els governs comunitaris i la Comissió han qüestionat en diverses ocasions el paper de les agències creditícies per l'enorme paper que juguen en aquesta crisi però, en canvi, estan al marge de qualsevol regulació. La Comissió Europea va lamentar la "inconsistent" decisió de S&P.