França veu en el procés català un perill de balcanització
ParísFrança, encara que sigui de cua d'ull, no perd de vista l'altra banda dels Pirineus. "Catalunya en peu de guerra". Així començava la crònica del periodista del rotatiu Le Figaro , el 13 de desembre del 2009, el dia de la consulta d'Arenys de Munt. La premsa francesa va seguir llavors el que Libération , per exemple, va qualificar "d'escrutini insòlit". Le Monde feia servir les cometes per parlar de " referendum " i dedicava un especial a les consultes sobiranistes.
A França, Catalunya i Barcelona són destinació de moda. El francesos en general empatitzen amb el fet diferenciador de la cultura catalana i són coneixedors de les reivindicacions catalanes a l'hora de protegir la llengua, però quan les reivindicacions adopten un aire polític, la simpatia es converteix, sovint, en incomprensió total. Els catalans que viuen aquí des de fa anys, com Marc Colell, professor de català a la Universitat de la Sorbona, han observat com els ideals republicans del "ciutadà únic", de l'homogeneïtat i la igualtat per al " vivre ensemble " i en pau no quadren amb el fet que, per als catalans, la diferència sigui un motiu de lluita. A més, en general, el francès europeista veu en una eventual independència catalana un amenaça a la construcció de la UE.
Aquesta idea encaixa amb les tesis del politòleg Pierre Hillard, que en un dels seus articles sobre el tema cita esparverat una frase de Pasqual Maragall: "Que em donin el federalisme alemany i faré miracles". Segons Hillard, la balcanització a Europa afavoreix els Estats Units en detriment d'un poder real d'Europa com a potència. En el seu llibre La descomposició de les nacions europees , el politòleg explica que, després del referèndum pel nou Estatut, aprovat per un 73% del vots tot i l'abstenció d'un 50%, "els catalans se situen a un nivell que frega la independència". Hillard considera que l'exemple català és un "mal exemple" per d'altres autonomies a Espanya. "La caixa de Pandora està oberta", afirma. La culpa, un cop més, de Catalunya.
