França qüestiona els sondejos d'opinió
Corresponsal a ParísAFrança es fan una mitjana de 1.000 sondejos a l'any. És estranya la setmana que la premsa no publica una enquesta sobre els índexs de popularitat de qualsevol dels líders polítics presidenciables o un sondeig sobre quin d'ells té més possibilitats d'ocupar l'Elisi. Les eleccions s'acosten i l'acumulació de resultats de sondejos marquen el debat polític. Alguns científics i estadistes assenyalen el perill que els sondejos contaminin la vida democràtica: els polítics no haurien de poder construir les seves accions amb un sondeig com a únic justificant. Tot just aquest divendres, una proposta de llei per garantir la transparència dels sondejos va entrar a l'agenda de la comissió de lleis de l'Assemblea Nacional. La llei serà discutida dijous.
El resultat de l'enquesta del diumenge 6 de març que deia que Marine Le Pen, presidenta del Front Nacional (FN), guanyaria la primera volta a les presidencials de 2012 ha desfermat la polèmica i també la preocupació pel pes creixent d'unes enquestes allunyades del rigor científic. Aquest és el funcionament: un gran diari publica els resultats de l'enquesta com a veritat absoluta, els líders de totes les formacions s'afanyen a fer declaracions sobre el resultat de l'enquesta, els analistes i editorialistes intenten trobar-ne les raons -de l'avanç de l'extrema dreta en el cas de l'enquesta sobre Le Pen- i els més crítics aprofiten el moment per cridar l'atenció sobre la credibilitat dels sondejos. L'enquesta que ha fet disparar el debat va ser realitzada per internet i oferia al participant la possibilitat de guanyar un premi en metàl·lic.
Llei per garantir la transparència
El 14 de febrer, el Senat francès va aprovar per unanimitat -un fet prou inhabitual- una proposta de llei que ha de servir per garantir la transparència dels sondejos, que, en aquest país, determinen cada vegada més els moviments polítics. La proposta, presentada conjuntament per Jean-Pierre Sueur i Hugues Portelli, senadors del Partit Socialista (PS) i de la Unió per un Moviment Popular (UMP) respectivament, ambiciona conferir la màxima transparència als estudis que fins ara es regeixen per una llei del 1977. El text de la nova llei preveu la publicació del nom de qui encarrega i de qui paga l'enquesta, de les preguntes en l'ordre que hagin estat formulades i del marge d'error.
La llei també prohibeix que els enquestats rebin qualsevol compensació. Per redactar la proposta de llei, els senadors van escoltar especialment les recomanacions de l'Observatori de Sondejos, una organització creada per sociòlegs crítics amb la proliferació dels sondejos d'opinió que analitza cada enquesta publicada a la premsa i mira de donar-ne les claus.
Investigació oberta a l'Elisi
El govern i l'Elisi, la seu de la presidència de la República Francesa, són, en principi, poc favorables a la reforma, principalment perquè hi ha una investigació oberta sobre les enquestes encarregades per l'Elisi. Un assumpte que el president francès, Nicolas Sarkozy, arrossega des del 2007: la justícia va veure irregularitats en la gestió dels servei de presidència que encarregaven estudis d'opinió sense concurs previ a l'empresa Publifact, una empresa que dirigia Patrick Buisson, que amb el temps s'ha convertit en conseller de confiança de Sarkozy.
El mateix jutge que ha obert la investigació també fa notar que les mateixes enquestes encarregades per l'Elisi es publicaven després al diari Le Figaro sense mencionar-se d'on venia l'encàrrec: una coproducció perillosa.
