França tipifica com a delicte la negació del genoci armeni

PARÍSL'Assemblea Nacional francesa va adoptar ahir una nova llei que castiga el negacionisme respecte a la matança d'armenis comesa entre el 1915 i el 1917 per l'Imperi Otomà. El text encara podria ser modificat durant el seu pas imminent pel Senat, però sembla pràcticament impossible que els parlamentaris facin marxa enrere respecte als fonaments d'aquest text. Contestar o minimitzar la matança serà penat amb un any de presó i 45.000 euros de multa, al mateix nivell que la Shoah, l'altra massacre tipificada com a genocidi per la legislació francesa.

Turquia havia pressionat els últims dies per impedir que s'aprovés la llei, però de res no van servir les amenaces. La nova llei va despertar ahir la ira del govern turc i va obrir una crisi diplomàtica de primer ordre amb Ankara, que va retirar el seu ambaixador a París i va anunciar la congelació dels contractes industrials, així com la negativa a fer operacions militars conjuntes. "La proposta de llei ha estat adoptada malgrat els nostres advertiments. Això obrirà ferides irreparables i molt greus en les relacions bilaterals", va dir el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan.

Erdogan va precisar que l'accés al seu espai aeri també podria ser restringit i que l'entrada de l'armada francesa als ports turcs quedarà prohibida. El primer ministre no va descartar que es produeixin altres sancions contra França en el futur. Per la seva banda, el fins ara ambaixador turc a París, Tahsin Burcuoglu, va valorar que la llei provocarà "enormes problemes" en les relacions bilaterals amb França, "però també amb Armènia, amb la qual existia un procés de normalització". En canvi, el projecte va ser aplaudit ahir pel govern armeni en veu del seu ministre d'Exteriors, Edouard Nalbandian, que va expressar "la gratitud" del seu país.

Sospites d'electoralisme

Darrere la iniciativa de l'Assemblea Nacional podria haver-hi la voluntat de la dreta parlamentària de seduir el mig milió de ciutadans d'origen armeni que viuen a França, a pocs mesos de les presidencials de la primavera. Abans de les presidencials del 2007, la comunitat armènia va obtenir el compromís de Sarkozy de condemnar la negació del genocidi si arribava a l'Elisi. Des d'aleshores, el president francès havia mantingut un perfil baix respecte a la qüestió, conscient de la irritació d'Erdogan, poderós aliat al si de l'OTAN. Un dels cables de Wikileaks revelava l'any passat que el conseller diplomàtic de l'Elisi va viatjar a Ankara poc després de la victòria de Sarkozy per calmar Erdogan i prometre que el projecte no tiraria endavant. El cap de la diplomàcia turca, Ahmet Davutoglu, va confirmar ahir aquesta versió.

França ja va reconèixer el 2001 l'existència d'un genocidi armeni, que hauria provocat entre mig milió i un milió i mig de morts. El 2006, ja es va produir una primera iniciativa parlamentària destinada a reprimir el negacionisme respecte a la matança, però el govern francès va preferir no transmetre-la al Senat perquè fos validada.