França viu sota l'amenaça de més assassinats racistes

PARÍSFrança va continuar commocionada ahir per l'assassinat a sang freda de tres nens i un adult a les immediacions d'una escola jueva a Tolosa de Llenguadoc. Mentrestant les autoritats intensificaven una autèntica cacera per trobar el culpable d'aquesta matança i de tres morts més que el mateix individu va cometre la setmana passada al sud-oest del país.

Més de 200 investigadors seguien ahir la pista a un home d'identitat desconeguda i encara difícil de determinar en una investigació sense precedents en què participen la policia judicial, els serveis d'informació, els de defensa i una quinzena de companyies mòbils.

"Malauradament, no en sabem res", va haver de reconèixer el president Nicolas Sarkozy després de fer un minut de silenci en memòria dels set morts en un acte en una escola de París. La resta de centres educatius del país, així com molts centres oficials i seus administratives, van unir-se a la iniciativa, mentre a la regió de Tolosa continuava activat el codi escarlata del protocol de seguretat antiterrorista conegut com a Vigipirate. Sarkozy el va elevar dilluns al màxim nivell per primera vegada des del 1978.

Fonts de la investigació van reconèixer al diari Le Monde que el mòbil neonazi, privilegiat en un primer moment a causa de la pertinença de totes les víctimes a minories religioses, hauria quedat descartat pels responsables de la investigació. La policia havia sospitat de tres militars expulsats el 2008 de la divisió de paracaigudistes de Montalban, després que sortissin a la llum les seves fílies pronazis. Però els investigadors haurien descartat ahir que aquests tres sospitosos haguessin participat en la matança. Els tres soldats haurien presentat coartades convincents, fet pel qual ni tan sols va caldre interrogar-los.

Contradiccions recurrents

No obstant, el ministre d'Interior, Claude Guéant, a qui el president Nicolas Sarkozy ha encarregat coordinar personalment la investigació des de Tolosa, havia assegurat durant el matí tot el contrari: que la pista dels "militars amb esperit de venjança" era objecte d'estudi policial. El ministre també va aportar alguns elements nous per traçar el retrat robot de l'assassí de la motocicleta. Guéant el va definir com un home "molt fred, molt determinat i molt cruel" i va afirmar que portava una càmera al pit, sostinguda amb una cinta o un arnès. Es tractaria d'un aparellGo Pro de petites dimensions, segons hauria descrit un testimoni del tiroteig de dilluns. "Que enregistri imatges de les seves víctimes resulta preocupant perquè indica una voluntat de difondre-les o bé de visionar-les", va expressar Guéant.

En un altre gir desconcertant, el fiscal de la República, François Molins, va comparèixer davant la premsa a la tarda per desmentir alguna de les informacions difoses ahir. "No s'ha descartat cap pista, contràriament al que s'ha dit", va expressar. Molins també va posar en dubte que l'assassí portés una càmera per estudiar els seus moviments o penjar les imatges a internet. "És només una hipòtesi i res més", va dir. Segons el fiscal, la policia tampoc no comptaria amb la matrícula de la motocicleta, a diferència del que havia anunciat la premsa francesa.

Les contradiccions semblaven apuntar que la confusió regna en una investigació especialment complicada perquè el testimoni no va deixar cap empremta dactilar a l'escena del crim i va estudiar tots els detalls per desaparèixer sense deixar rastre.

Perill de reincidència

Molins, que va qualificar els tirotejos de "terroristes en el sentit jurídic del terme", va assegurar que no s'ha de descartar que el culpable reincideixi, com ja havia insinuat el ministre Guéant en la seva compareixença. El fiscal va remarcar "la periodicitat" que ha caracteritzat la seva acció, després de comprovar que tots els atemptats han estat separats per una pausa de quatre dies.

El perfil psicològic que es dibuixa és el d'un assassí en sèrie, com apunten alguns dels nombrosos profilers del sector privat que donen suport a la policia judicial en la investigació. Molins va reconèixer que l'individu és "susceptible de passar una altra vegada a l'acció".